Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

Brussel·les adverteix que l’escalfament global no desapareix amb la crisi financera

La presidència francesa de la UE i la Comissió Europea temen que la crisi financera porti alguns governs a fer marxa enrere i no complir els seus compromisos en la lluita contra el canvi climàtic. ‘L’escalfament global no desapareix per la crisi financera, els objectius que ens vam marcar per frenar el canvi climàtic no són cap luxe del qual ara puguem prescindir’, ha advertit aquest dimarts el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso.

Per això, en la cimera de caps d’estat i de govern d’aquest dimecres i dijous a Brussel·les, el president francès, Nicolas Sarkozy, reclamarà als seus homòlegs que preservin ‘l’equilibri i els paràmetres fonamentals’ dels seus compromisos.

Redacció
Redacció 15/10/2008

París i Brussel·les seran flexibles en l’aplicació de l’objectiu d’haver reduït les emissions de C02 en un 20% l’any 2020, a més de consumir un 20% menys i de fer servir un 20% d’energies renovables i un 10% de biocombustible en el transport. El president de l’executiu comunitari és ‘comprensiu’ amb els nous socis de la UE i amb els veterans que tenen una potent indústria i que reclamen fer un ‘menor esforç’ per no empitjorar la crisi, però alerta que si ara es fan enrere i no compleixen els compromisos ‘Europa tindrà un problema real de credibilitat’. ‘La lliçó que traiem de la crisi financera és que hauríem d’haver actuat abans, ara no cometem el mateix error amb el canvi climàtic, que no ens passi el mateix’, ha avisat Barroso.

La presidència francesa proposarà, entre d’altres iniciatives, que els sectors industrials que més contaminen, com les siderúrgiques, i que pateixen molta competència internacional no paguin pels drets d’emissió de CO2. L’Elisi també demana flexibilitat perquè els estats puguin transferir d’un any a un altre una part de la retallada d’emissions que van prometre o que puguin complir aquests objectius fent inversions en tecnologies ecològiques en tercers països. París també vol que s’estudiïn quins sectors es poden veure afectats per deslocalitzacions a estats de fora de la UE que tinguin una legislació mediambiental més permissiva perquè això no es tradueixi en el tancament de més fàbriques europees que empitjori la crisi.