La reunificació del territori històric, la educació en llengua bretona i el reconeixement de la cultura cèltica pròpia són algunes de les principals batalles de partits i societat civil a la Bretanya avui. Un poble que ha aconseguit assegurar uns mínims amb l’ajuda d’enormes esforços col·lectius -la xarxa d’escoles en llengua bretona, les diwan, n’és un bon exemple- malgrat tenir el mateix autogovern que qualsevol regió francesa, molt limitat.
Bretanya, avui
Bretanya està avui dividida en dos territoris administratius: la regió de la Bretanya i el departament del Loira Atlàntic. És per això que una de les principals reivindicacions del moviment bretonista és la reunificació de tot el territori en una sola regió. En aquest sentit, són freqüents les protestes i els actes culturals, com el Festimanif del passat 20 de setembre.
Els moviments socials bretons també són molt actius pel que fa a la defensa de la seva cultura en general, i de la llengua en particular. Enguany s’ha celebrat la primera Ar Redadeg, una cursa arreu dels territoris de parla bretona que s’inspira en les experiències del Correllengua als Països Catalans, i la Korrika al País Basc.
Però potser el principal èxit del poble bretó pel que fa a la conservació de la seva cultura ha estat la posada en marxa de la federació d’escoles diwan, una xarxa de centres escolars, de caràcter associatiu, que ofereix una immersió lingüística en bretó a l’educació primària. La primera va ser oberta l’any 1977, seguint l’exemple d’experiències similars al País Basc (ikastolas) i a Irlanda (Gaelscoileanna), i avui dia, malgrat les traves posades per l’Estat francès, escolaritzen a més de 3.000 alumnes. Més informació sobre la llengua bretona a Ouiaubreton.com.
La manca d’un autogovern efectiu -cap dels dos territoris gaudeix de més competències que les altres regions o departaments francesos- ha provocat que les mobilitzacions socials siguin fonamentals per avançar en el reconeixement dels drets col·lectius dels bretons, però també ha abocat els partits polítics a una certa marginalitat política. Al lloc agencebretagnepresse.com hi trobem representat un bon ventall de partits i moviments bretons, ja que és un diari digital on cada col·lectiu hi pot penjar els seus comunicats. També podem trobar informació sobre Bretanya als mitjans de comunicació Le Télégramme i Ouest France.
En el pla polític, la Unió Democràtica Bretona (UDB) és el partit que acostuma a treure més bons resultats d’entre tots els partits autonomistes bretons, sovint en coalició amb altres partits d’esquerres, especialment els Verds. Actualment disposa d’un conseller regional i diversos regidors, però cap alcalde. Demana la reunificació de la Bretanya i una major sobirania.
A banda de la UDB, també s’hi presenta el Partit Bretó que, s’enmiralla en d’altres nacions europees com la catalana o l’escocesa, i té com a eslògan “una Bretanya emancipada i unificada”.
Cal mencionar també d’altres partits bretons amb un cert pes social: Emgann, independentista i de tendència socialista, o el Partit Federalista de Bretanya, que reivindica que França es converteixi en una federació.
Dades generals
Població: 4.334.000 h. (2007)
Superfície: 34,034 km²
Institucions: Consell Regional de la Bretanya i Consell General del departament del Loira Atlàntic
Ciutats importants: Rennes, Nantes, Brest
Administració estatal: França
Llengües territorials: bretó, gal·ló (llengua d’oïl)
Llengua oficial: francès
Cultura religiosa: cristiana catòlica
Data de la festa nacional: Gouel Erwan (Saint Yves), el 19 de maig
*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.
