Des del punt de vista de Blanco, aquest nou model ‘atorga una major autonomia al Prat’ i li atorga ‘capacitat de competir, que ara no existia, perquè els aeroports podran establir les seves taxes’, per bé que se situa a molta distància de la proposta formulada per la societat civil en l’acte del IESE del 2007. Segons Blanco, ‘aquest nou model de gestió incrementarà la competitivitat del sector’.
El ministre també ha destacat que el govern espanyol ha invertit 3.000 milions en la nova T1 del 2004 ençà. ‘Amb aquesta nova terminal, el tràfic de passatgers es va incrementar el 2010 en un 6,5%, gairebé quatre punts per sobre de Madrid-Barajas, convertint El Prat en el segon aeroport europeu amb major creixement.’
Primeres crítiques
Segons Bel, que acaba de publicar Espanya, capital París, el procés de canvi del model aeroportuari espanyol ‘ha estat esgotador; tant temps… i al final tots els diputats catalans (excepte els del PP) han donat suport la mateixa moció en el Congrés’. Reflexionant sobre el ‘pas històric’ que s’ha dit que s’ha fet, Bel ironitzava a La Vanguardia: ‘Els aeroports tindran llibertat tarifària per a competir; els territoris tindran presències determinants en gairebé tot. Per fi! La carpeta de la discussió sobre els aeroports pot donar-se per tancada.’
Però, analitzant la lletra petita de l’acord, exposava: ‘El Govern preveurà la participació determinant (és a dir, no majoritària) de representants territorials en els consells de societats de gestió individualitzada, que seran nomenats per Aeropuertos Españoles. Mancant concreció de les funcions d’aquestes societats, pot afirmar-se, sense cap dubte, que aquesta proposta reprodueix fidelment la que el ministre Blanco va traslladar al Congrés fa ara poc més d’un any.’
Sobre la frase que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona tindran un paper ‘determinant’ en ‘el consell de la societat filial responsable del seguiment de la gestió de la concessió’, Bel apunta: ‘La literalitat de la frase indica que, una vegada atorgada i funcionant la concessió, els territoris tindran una participació minoritària –això sí, determinant– en el seguiment de la concessió. Sens dubte, supervisar les concessions, en el que és competència dels concessionaris, és cosa important, no?’.
En una entrevista amb directe!cat ara fa un any, Bel ja formulava tot un seguit de crítiques idèntiques a les formulades ara des de La Vanguardia: ‘No crec que vetar el preu del cafè al Prat sigui tenir molt de poder’.
