El secretari de Política Lingüística ha reivindicat aquesta àrea com ‘una àrea eminentment social: la política lingüística és, per damunt de tot, una política social, al servei de la igualtat d’oportunitats’.
Segons Joan, ‘l’intent de manipular la immigració per enfrontar-la a la població autòctona, amb la finalitat de crear fractura social, és més vell que el pastar’. Aquesta situació se sol donar en casos de nacions sense estat, ‘com la nostra’, especialment ‘quan la llengua i la cultura d’una part de la immigració coincideixen amb la de l’estat’. Per a Joan, ‘el pitjor que podria passar seria que una part dels immigrants llatinoamericans pensessin que ja en tenen prou coneixent l’espanyol i que, deixant de banda el català, es veiessin reclosos en un gueto social i es posessin pals a les rodes de la seves pròpies possibilitats dins de la nostra societat’.
