Entre les dades que s’han donat a conèixer sobre l’assistència de les activitats, destaquen les Nits Sònar, que porten acumulades més de 3.000 persones o les exposicions, amb més de 6.000 persones en els últims deu dies. Pel que fa a l’ocupació dels espectacles de teatre, ha estat del 72% d’ocupació, mentre que el de música, un 68%, i la dansa un 82%.
Segons Bargalló, les activitats que ‘han fet més forat’ i que han tingut major repercussió, han estat els Paisatges, consistents a aproximar-se a la literatura d’autors com Quim Monzó, Jaume Cabré o Carme Riera, els actes celebrats a l’Auditori del Fórum que de moment porten acumulades més de 2.500 persones, o els de la Literature House (fora de la fira) amb 1.500 persones, entre d’altres. D’altra banda, ha reconegut estar ‘especialment’ satisfet per les lectures d’autors, que han estat seguides fins a 250 persones per sessió, però sobretot pel fet que aquest any s’han assegut per primer cop al prestigiós ‘Sofà Blau’, l’espai que la fira dedica per entrevistar a escriptors internacionals davant el públic, a dos escriptors catalans, Jaume Cabré i Quim Monzó. I no serà l’última vegada, perquè els organitzadors ja han expressat la voluntat de convidar a més autors catalans en la pròxima edició.
També ha destacat les 46 noves traduccions a l’alemany d’autors catalans que s’han fet aquest any, a banda dels llibres publicats sobre la cultura catalana i les noves edicions ja publicades. Pel que fa a la repercussió que va tenir la gala inaugural, retransmesa per TV3, es van comptabilitzar un total de 78.000 espectadors.
La repercussió mediàtica
A nivell d’impactes a la premsa alemanya, s’han registrat aquesta setmana un total de 459 (774 durant tot el mes), dels quals un 53% eren positius, un 34% neutrals i el 13% restant negatiu. Per mitjans, s’han registrat 361 impactes de premsa escrita aquesta setmana (640 aquest mes); 46 en agències (78 el mes) i 52 en televisió (56 aquest mes).
Pel que fa a la resta de premsa internacional, la cultura catalana ha aparegut a Euronews i a la premsa i televisions de Argentina, Holanda, Eslovènia, Txequia, França, Romania i Àustria. A nivell de delegacions oficials, s’han mostrat interessats en l’organització d’aquest programa països com Turquia, Xina, Argentina, Islàndia, Tailàndia, Bolívia, Kurdistan, Corea i el Comissariat de Cultura de la U.E.
L’opinió del món editorial
L’IRL s’ha reunit amb 120 editors d’arreu del món a banda del treball realitzat per les empreses editorials catalanes i espanyoles. Alguns editors anglesos, el mercat més difícil d’accedir, segons Bargalló, estan a punt de tancar un acord per a traduir autors catalans.
El president de l’IRL ha traslladat l’opinió de la majoria d’editors catalans i espanyols amb qui va poder conversar durant una trobada, que coincideixen en valorar la fira d’aquest any com a ‘profitosa’ a nivell de volum de negoci, perquè serà superior a la de l’any passat. També creuen que la presència de la cultura catalana i el programa d’activitats han ajudat als seus negocis i preveuen que sigui millor que l’anterior.
Reflexió de la feina feta
Preguntat per si canviarien algunes coses si tinguessin l’oportunitat, Bargalló ha assegurat que tot i els errors i l’experiència, mantindrien l’aposta per la diversitat de la cultura catalana entesa com a tots els territoris de parla catalana així com l’intent de donar veu a la majoria d’escriptors possible, tot dient ‘no som una literatura que hagi tingut moltes oportunitats per fer una selecció prèvia’. El que sí canviarien, ha dit, és algun espai que no ha acabat de funcionar i intentar fer entendre millor a algunes autoritats el nostre interès per fer activitats al carrer, per exemple, un fet que per ells és totalment inusual.
Una assignatura pendent ha estat la presència a mitjans nord-americans. Bargalló ha reconegut que amb més pressupost – en total s’han invertit 4 milions d’euros-, segurament haurien pogut tenir-hi presència. Però ha recordat que una altra de les fórmules per ser-hi és anant a fires d’allà. De fet, l’any que ve està previst que la literatura catalana estigui present a la Book Expo, la gran fira del llibre dels Estats Units amb la voluntat d’introduir-se al mercat anglosaxó.
El portaveu de la Fira del Llibre de Frankfurt, Thomas Minkus, ha felicitat als responsables per la feina feta i ha reconegut haver quedat ‘molt impressionat’ pel ressó ‘tan fort’ que ha tingut aquesta cultura com a convidada d’honor i ha assegurat que aquesta acció ha contribuït de forma ‘decisiva’ a que avui, a Europa, es conegui la cultura catalana. Minkus també s’ha referit a l’absència de la cultura catalana als mitjans nord-americans tot dient a Bargalló que no sigui tan pessimista perquè encara hi ha periodistes de mitjans com el New York Times que estan a la fira i per tant no han tingut temps d’escriure sobre això. ‘No ho subestimi, segur que els mitjans americans en faran ressó’, li ha dit.
Valoració de la polèmica
Tot recordant les paraules del director de la Fira, Jurgen Boos, Bargalló ha dit que ‘sense polèmica no hi ha fira del llibre ni cultura’ i ha relativitzat el tema dient que la ‘polèmica és inherent a la cultura’. El director de l’IRL també ha dit que la polèmica ha sorgit en part perquè hi havia gent interessada en que ni hagués, fins i tot gent de fora de l’àmbit de la cultura.
I ha afegit, ‘podríem haver optat per portar quatre o cinc de les literatures que hi ha presents a Catalunya’, com podria ser el francès, el castellà, l’occità, l’italià o el sard, però ‘érem conscients’ que a diferència del català, aquestes altres llengües podran tenir altres oportunitats per estar presents a la Fira de Frankfurt. I per això, l’opció va ser ‘clara’, ha dit. Malgrat tot, també ha recordat que el castellà ha estat present al programa d’activitats culturals, tal com es va poder veure en la gala inaugural.
Finalment, ha volgut agrair als organitzadors de la Fira per haver-los donat aquesta oportunitat de ‘poder-nos explicar’ i mostrar-nos amb ‘els nostres errors i encerts’.
