Entre els molts atzucacs en la relació amb l’Estat espanyol que ens ha portat aquest 2007, hi ha celebració del polèmic Catalunya-Espanya de futbol sala, celebrat el juny passat al mundial de Yakutsk (Rússia), que tantes riuades irades de tinta va fer córrer.
Pels mitjans més espanyolistes semblava que es trencava el país, i els més ultres cridaven a l’exèrcit per retornar el “seny” als carrers. L’enfrontament de “separatistes catalans” contra “la roja” semblava llavors intolerable, i les pressions de l’ambaixador espanyol a Rússia per tal d’evitar el partit demostraven fins a quin punt el PSOE va fer d’evitar aquell partit una qüestió d’Estat.
El partit va disputar-se, Catalunya va vèncer i tot plegat va servir per normalitzar uns partits que, d’aconseguir aviat l’oficialitat de les nostres seleccions, seran habituals en competicions internacionals. Ara bé, el cristo que les Espanyes van muntar fou monumental, ben paradoxal al silenci mediàtic amb què s’ha vist envoltat l’Astúries-Espanya d’handbol celebrat aquest dissabte.
En aquest cas cap mitjà de comunicació espanyol va fer-se ressò de “l’amenaça” i el partit va poder desenvolupar-se sense més interès que el purament esportiu. De nou, la doble vara de mesurar espanyola. Pels interessats, Astúries va perdre contra el combinat espanyol de dos gols (26-28) després d’encapçalar el marcador durant bona part del partit.
