Una tècnica complementària a la fecundació in vitro és l’anomenada eclosió assitida o assisted hatching.
Es tracta de perforar la membrana externa que envolta l’oòcit i posteriorment l’embrió, anomenada zona pel·lúcida. Aquesta membrana, entramat de filaments protèics d’orígen matern, protegeix a l’òvul i per al posterior embrió en el seu pas per les trompes de Fal·lopi, fins a la seva implantació a l’úter, exercint un efecte de cohesió entre les seves cèl·lules en els moments inicials del desenvolupament, on la unió entre elles és menys intensa.
Passats uns sis dies de desenvolupament després de la fecundació, les cèl·lules de l’embrió s’han reorganitzat i aquest ha augmentat de volum, tal i com vèiem en un article anterior. És en aquest moment en què s’alliberarà d’aquesta coberta en un procés natural anomenat eclosió o hatching, que és imprescindible per a que es pugui dur a terme la implantació de l’embrió a l’úter matern.
S’ha observat que per diverses causes aquest fenòmen es pot veure dificultat: de manera constitucional, una dona pot tenir òvuls amb una zona pel·lúcida més gruixuda o resistent de normal. Aquest fenòmen, unit al fet que amb l’edat aquest enduriment augmenta progressivament pot dificultar a l’embrió alliberar-se d’aquest coberta.
Algunes tècniques de reproducció assistida com ara la congelació embrionària s’ha demostrat que també poden augmentar aquesta dificultat de l’embrió per a trenacar de forma natural la zona pel·lúcida.
És per això que en algunes ocasions, els especialistes en reproducció assistida recomanen perforar aquesta coberta amb tècniques de micromanipulació. És una tècnica relativament senzilla, ràpida, inocua per a les cèl·lules de l’embrió si es fa amb cura, i que es duu a terme poc abans de la transferència embrionària.
La zona pel·lúcida es pot perforar mitjançant diferents mètodes: des de la utilització d’un àcid per a desnaturalitzar les proteïnes fins a un làser dissenyat per a tal efecte que s’adapta a la òptica d’els microscopis invertits amb què es treballa habitualment al laboratori.
Com a tècnica complementària a l’assisted hatching, es pot aprofitar la micromanipulació embrionària per a extreure petits fragments cel·lulars que tingui l’embrió, extraient-los mitjançant aspiració per tal que no dificultin en un futur la reorganització cel·lular de l’embrió.
Si bé aquestes tècniques són controvertides entre els embriòlegs perquè suposen un augment en la manipulació dels embrions, s’ha demostrat que la seva aplicació en certs casos pot augmentar les taxes d’implantació.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
