Dilluns, 20 de Gener de 2020 - Edició 543
La República

Artur Mas: ‘Si vota el 50-55% del cens, guanya el Sí’

El llibre que ha escrit la periodista Pilar Rahola sobre la vida i obra d’Artur Mas, La màscara del rei Artur (La Magrana), revela tot un seguit de dades més o menys ocultes al gran públic sobre la percepció de la independència de Catalunya que tenen tant Artur Mas com Convergència en general. La dicotomia Catalunya-Espanya, tants cops esquivada per Jordi Pujol, és abordada amb menys complexos per l’actual equip dirigent de CDC. Rahola narra com Mas, en el transcurs d’una xerrada amb membres de la JNC, exposa quin seria el resultat d’un hipotètic referèndum vinculant: ‘Les dades són clares: si vota fins al 50-55% del cens guanya el SÍ. Si la participació passa del 55%, guanya el NO.

Redacció
Redacció 30/04/2010

Mas ja havia donat a conèixer parcialment aquestes dades el desembre de l’any passat, quan es va fer pública una enquesta de la UOC que revelava que el resultat d’un referèndum vinculant seria majoritàriament afirmatiu.

Llavors, Mas digué que en el cas hipotètic que es convoqués el referèndum, el només guanyaria si la participació fos baixa: ‘El que nosaltres hem detectat és que amb nivells de participació no gaire alts podria guanyar el , però a mesura que creixés la participació s’aniria inclinant cap al No.’

Aquestes enquestes, segons que expliquen diversos dirigents de la federació contactats per directe!cat, permeten a Convergència de prendre el pols ciutadà constantment i conèixer-ne l’evolució temporal. ‘Com a partit majoritari del catalanisme, tenim l’obligació de conèixer què pensa la ciutadania sobre aquest tema, que tard o d’hora haurem d’afrontar’, s’assegura des del partit.

‘Cada vegada sóc més Macià’
En el llibre, Artur Mas, interrogat sobre els seus sentiments envers l’Estat espanyol, afirma: ‘Fa uns anys, jo tenia més esperit Cambó que Macià. Més esperit Cambó i Prat de la Riba junts, perquè Cambó és la regeneració d’Espanya i Prat de la Riba és l’obra de govern de Catalunya.‘ Rahola li pregunta: ‘I ara ets a l’adéu Espanya?‘ Mas respon: ‘No sóc a l’adéu Espanya perquè és molt difícil que un president de la Generalitat ho plantegi així.

I la conversa prossegueix:

‘PR: Però ja no hi creus gaire…
AM: M’he anat decebent de manera progressiva i creixent.
PR: Allò que els teus enemics dirien que et vas radicalitzant…
AM: Jo en dic decepció. Una decepció que he viscut en carn pròpia, no m’ho ha explicat ningú. Pensa que dels últims 20-25 anys, jo n’he viscut sis o set a primera fila. I he anat veient que tot això no té solució des del punt de vista de la nostra seducció sobre ells.
PR: Perdem energies en un terreny estèril…
AM: O les hem invertides en una època en què, segurament, no hi havia altre remei. Però això ja no té futur. És a dir, el futur d’això jo no el veig. Bé, el veig en la línia que, si no hi ha més remei, el futur el compartirem, i no passa res, tampoc. Passar sí que passa…, però qui dia pasas any empeny, i no sé què ens trobarem. Però des d’un punt de vista meu, personal, de projecte, d’ideari… sóc cada vegada menys Cambó. Continuo sent, però, molt Prat de la Riba, perquè crec en l’obra de govern. I, modestament, crec que aquesta és la gran aportació que puc fer, contribuir a una gran obra de govern.
PR: T’has quedat, doncs, només amb Prat de la Riba?
AM: Amb Prat de la Riba i Pujol.
PR: Però ja no ets Cambó.
AM: Cada vegada sóc més Macià…

Mas ja ha dit en força ocasions que hagués votat afirmativament a la consulta sobre la independència celebrada a Arenys de Munt, i la setmana passada digué que ‘òbviament’ que ho farà quan se celebri a Barcelona.

Relacionats