Respecte al 10 d’abril ‘tinc un dilema, sincerament, gairebé personal’, confessa Mas a Enric Hernàndez, director de El Periódico. ‘Perquè ara, a més a més de ser l’Artur Mas ciutadà, sóc el president de Catalunya, i per tant em sento president dels set milions i mig de catalans i catalanes. I d’aquests set milions i mig, molts estan a favor d’un Estat propi, però n’hi ha molts altres que hi estan en contra. Tinc aquest dilema: dia 10 d’abril, si es fa aquesta consulta, decidir si Artur Mas ha de ser un ciutadà com qualsevol altre i votar com a tal’, explica el president de la Generalitat.
Fa nou mesos defensava el contrari
Les paraules del president de la Generalitat confessant que s’està repensant la seva participació a la consulta sobre la independència de Barcelona sorprenen perquè fa tot just nou mesos Artur Mas defensava el contrari. En el marc de la diada de Sant Jordi, dos dies abans de les consultes del 25 d’abril, el llavors precandidat de CiU a la presidència assegurava que els referèndum ‘tenen transcendència, testimonialment i simbòlicament’ i defensava que les consultes ‘no només són una resposta a una possible sentència del TC, serveixen per anar enfortint la consciència nacional de Catalunya’. En aquell context i davant la pregunta d’un periodista, Artur Mas va assegurar que ‘quan n’hi hagi a Barcelona, òbviament jo hi participaré’.
Un revés a les bases de CDC i al dret de decidir
Si finalment es confirma que Mas es fa enrere i decideix no comprometre’s amb el procés de consultes, el president trencaria el discurs que ha mantingut CDC fins ara donant suport al procés dels referèndums. Cal recordar que es compten per milers els militants convergents han col·laborat i col·laboren encara a tirar endavant les consultes sobre la independència. En aquest sentit, són nombrosos els dirigents de CDC que han relacionat les consultes independentistes amb l’exercici del dret de decidir, l’aposta que, almenys sobre el paper, defensa actualment CiU. Un hipotètic no-vot d’Artur Mas l’arrenglaria, a més, al costat dels polítics de PPC, PSC i alguns elements d’Unió Democràtica que han declinat participar a les consultes sobre la independència, l’última gran manifestació de democràcia nascuda de la societat civil, una experiència que ha traspassat fronteres i ha servit per visualitzar el cas català al món en desenes de mitjans de comunicació de rellevància internacional.
