Una clínica de fertilitat de Los Ángeles va anunciar aquesta setmana que oferirà als seus pacients la possiblitat d’escollir no tan sols el sexe, sinó també altres trets físics, com ara el color del cabell o dels ulls dels nadons nascuts mitjantçant Fecundació in vitro. El doctor Jeiff Steinber, cap del LA Fertility Institute, que és el centre que ha donat a conèixer la notícia, ha batejat la tècnica com a “medicina cosmètica”.
La tècnica es basaria en el Diagnòstic Genètic Preimplantacional, emprat fins ara amb finalitats mèdiques, per a obtenir naixements de nens sense determinades malalties hereditàries. Aquesta tècnica no està sotmesa a cap regulació als Estats Units, a diferència de la majoria de països, entre ells Espanya, a on està permesa la seva aplicació terapèutica, però no la selecció voluntària del sexe del nadó, per exemple.
Val a dir que aquesta tècnica no estarà disponible, com a mínim de moment, de forma aïllada sinó com a complement en aquells casos en què s’hagi de dur a terme un Diagnòstic Genètic Preimplantacional per a descartar anomalies genètiques en els nadons, i que la seva fiabilitat seleccionant per exemple el color dels ulls o del cabell és d’un 80% aproximadament. Aquest fet es deu a que no es coneix fins al moment una relació exacta entre una variant genètica concreta i un color d’ulls o de cabell. Es coneixen no obstant determinades mutacions que hi estàn relacionades, però la relació no és del 100%.
Com era d’esperar, la notícia ha creat un gran rebombori, i les societats mèdiques especialitazades d’arreu del món s’han manifestat en contra d’aquesta aplicació “cosmètica” de la tècnica. L’orígen de la controvèrsia no és si resulta ètic o no seleccionar per a transferir aquells embrions que donaràn lloc a nadons amb determinats trets físics, sinó quin serà el destí d’aquells que no presentin els trets desitjats.
En canvi, segons les darreres enquestes que s’han realitzat als Estat Units, la tècnica no tindria el mateix rebuig frontal en la societat: més d’un 10% dels enquestats desitjaria que existís un test per a determinar no tan sols el color dels ulls o del cabell, sinó també una major intel·ligència o capacitat atlètica.
Per sort, sembla que la tècnica no seria viable per a aquests trets: les característique suposadament desitjades no vénen determinades per un sol gen o grup de gens: són multigèniques i multifactorials: a més de la genètica depenen en gran mesura de l’ambient en el que creixi l’individu.
En definitiva, probablement estiguem davant un pas més de la espiral sensacionalista en la que està caient el món de la reproducció assistida als Estats Units. Paradoxalment, un dels països més catòlics i conservadors del món té una legislació molt laxa sobre aquest assumpte, fet que ha desencadenat una competició per part de diferents clíniques del país per tal de sortir en el major nombre de portades possibles.
El problema és que aquesta lluita banalitza i desacredita una professió que duu al món molts milers de nens cada any.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
