L’Home no pot aturar el temps, ni tampoc tornar-lo enrere. Malgrat el temps segueix corrent, la concepció del canvi d’horari pels mesos de l’estiu, proposada per primera vegada per Benjamin Franklin el 1784, recuperada el 1905 pel constructor anglès William Willett i posada a la pràctica àmpliament pel bàndol alemany durant la Primera Guerra Mundial (el 30 d’abril de 1916 es va aplicar per primer cop); l’invent és avui una manera d’estandarditzar els horaris i, sobretot, d’aprofitar la llum de les hores diürnes.
Així, aquesta matinada, caldrà avançar una hora els rellotges: de les dues de la matinada a les tres de la matinada. De fet, només caldrà que ho facin aquells que duguin rellotges de polsera analògic, ja que els ginys electrònics ja venen programats amb el canvi d’hora automàtic.
