Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

Anul·lada la norma mèdica que garantia la confidencialitat dels menors en avortaments i operacions

Un jutjat de Barcelona ha anul•lat dos articles del nou codi deontològic mèdic de Catalunya que garanteix la confidencialitat dels menors considerats madurs i obliga a respectar la seva voluntat en avortaments i intervencions, sense necessitat de consultar o informar als seus pares. En la seva sentència, el jutjat contenciós-administratiu número 12 de Barcelona estima parcialment el recurs que van presentar 112 metges catalans contra el nou codi deontològic, que va ser aprovat pel consell de Col•legis de Metges de Catalunya a l’abril de l’any 2005.

Redacció
Redacció 20/09/2007

El jutge ha acordat anul•lar els articles 33 i 59 del codi deontològic, el primer dels quals obliga als metges a respectar la confidencialitat dels menors davant els seus pares i a fer prevaler la seva voluntat, sempre que se’ls consideri prou madurs. El segon article suspès per la sentència estableix que els avortaments i esterilitzacions de menors han de portar-se a terme amb el seu consentiment explícit, i els seus pares decidiran només quan no se’ls consideri amb capacitat suficient per a comprendre l’abast de la intervenció.

Per al jutge, aquest article es desvia del plantejament de la Llei d’autonomia del pacient, perquè imposa en tots els casos el consentiment del menor davant un avortament, i el dels seus pares correspon només en casos que no tingui capacitat de comprensió suficient. I recorda que la legislació estableix que el consentiment correspondrà al menor si és major de 16 anys i no està incapacitat, però si la intervenció és de gran risc, els pares haurien de ser informats i escoltats necessàriament.

El jutjat ha anul•lat la norma 33 per considerar que relega en el metge la decisió de jutjar la maduresa del menor, el que deixa als seus pares en una “indefensió absoluta, doncs els és impossible reaccionar, demanar una segona opinió, expressar les seves raons al menor o fins i tot demanar la intervenció diriment del que assumeix aquesta funció en cas de conflicte, que és el jutge civil”.

Per al jutge, una norma que permet negar la informació als pares “no resulta admissible sense una cobertura legal expressa”, pel que creu que l’article haurà de ser matisat per a tenir en compte aspectes com l’edat del menor i no només la seva maduresa aparent, o la gravetat del risc. “No és el mateix la confidencialitat de la informació en el subministrament d’una píndola del dia després que l’assistència en una intoxicació etílica o per estupefaents, que l’assistència reiterada en aquesta situació, que una operació de cirurgia estètica, o un avortament, o un diagnòstic d’una malaltia amb repercussions vitals”, afegeix la sentència. Per aquest motiu, el jutge creu que no és admissible una norma així, sense el rang formal exigible i “menys si es tracta d’una norma genèrica i sense matisos que tracta de forma uniforme situacions tan variables”.