Dilluns, 26 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

Antoni Castellà: ‘Demanem als contraris a la independència que reconeguin que aquest és un procés democràtic’

El vicepresident d’Organització d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Antoni Castellà va ser ahir un dels quatre diputats que conformen la Mesa del Parlament que va votar favorablement a l’admissió a tràmit de la Iniciativa Popular (IP) per a la convocatòria d’un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya. En declaracions a directe!cat, Castellà opina que la decisió del PSC d’oposar-se a una IP avalada per l’informe dels juristes del Parlament ‘no s’entén’, alhora que sentencia: ‘Aquells que pensem que hem de poder decidir lliurement el nostre futur, reclamem als que no hi estan d’acord que reconeguin que aquest procés és democràtic.’

Redacció
Redacció 09/06/2010

Si el procés d’independència iniciat per l’expresident basc Juan José Ibarretxe va ser tombat a Madrid amb l’argument que no respectava el marc legal vigent, ara que aquest procés d’independència sí que el respecta -segons dictamina l’informe del Parlament- ‘demanem a PP i PSC el mínim sentit democràtic en un afer que respecta plenament la legalitat’, raona Castellà.

‘Ahir tan sols vam donar tràmit a una IP que s’adiu al marc legal. Ni més, ni menys. Més tard ja hi haurà temps perquè els grups parlamentaris es posicionin sobre la independència. Ahir a la Mesa no vam debatre si els agradava la pregunta o no, només debatíem si s’adeia al marc legal. Com que l’informe encarregat als juristes del Parlament va dictaminar que sí, el vot negatiu del PSC va ser un vot polític, quan hi hauria hagut de donar el vist-i-plau per sentit democràtic’, assegura.

Xoc PSC-CiU
El PSC no va tenir ahir cap inconvenient en atorgar la mateixa legitimitat a l’informe jurídic de la Mesa del Parlament que a un altre informe jurídic que va encarregar pel seu propi compte ‘a d’altres lletrats’. Aquesta situació, segons Castellà, ‘qüestiona tant els lletrats del Parlament com la pròpia institució.’

Iceta va arribar a dir: ‘No compartim l’informe dels lletrats del Parlament.’ Aquesta afirmació, segons Castellà, té un punt d’irresponsabilitat i posa en risc l’estructura jurídica sobre la qual es basa el sistema legal català. Si a partir d’ara tots els grups encarreguen informes paral·lels als de la Mesa per a justificar temes que no els interessen, els dictàmens del Parlament corren el risc de perdre tota mena de valor.

L’informe encarregat per PSC posa en dubte l’informe dels lletrats del Parlament en dos aspectes. D’una banda, considera que la pregunta formulada per Tena i Bertran (‘Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?‘) no és clara. De l’altra, que la proposta d’IP cau fora de l’àmbit competencial de la Generalitat.

Castellà replica: ‘Si es preguntés sobre la independència de Catalunya en general, potser sí que no seria una pregunta clara, però es pregunta sobre un tipus d’independència concret, integrat en un marc concret i amb uns paràmetres de govern concrets. Més clar, impossible. I sobre l’àmbit competencial de la Generalitat, els articles 87.2 i 166 de la Constitució donen plenes competències al Parlament per a impulsar la reforma del text, ja sigui per a reformar-lo mínimament, ja sigui per a anul·lar-lo.’

Tot amb tot, Castellà lamenta que els diputats socialistes de la Mesa –Higini Clotas i Lídia Santos– no van voler entrar a raonar cap d’aquests arguments i van limitar-se a votar el que els havia dictat el partit.

Els següents passos
Un cop s’ha admès a tràmit la IP, els grups parlamentaris tenen fins a vuit dies per a recórrer-la al Consell de Garanties Estatutàries. Castellà opina que si el Consell torna a dictaminar que la proposta d’IP presentada per Alfons López Tena i Uriel Bertran entra dins els marcs estatutari i constitucional espanyol, el suposat argument tècnic que esgrimeix ara el PSC quedarà en no-res i el partit es veurà obligat a retractar-se.

Castellà -que també treu ferro a les crítiques que Iceta féu ahir a Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida-, prefereix no parlar de quins seran els propers passos que farà CiU a mida que vagi avançant el procés de referèndum d’independència. Però recorda, amb una guspira als ulls, què diuen els Estatuts d’UDC, revisats i validats tot just fa cinc anys: ‘Tots aquests principis emparen la principal raó de ser d’Unió Democràtica de Catalunya: la defensa de la dignitat i del desenvolupament integral de la persona i l’assoliment de la plenitud nacional de Catalunya en exercici del dret inalienable i natural a l’autodeterminació dels pobles. Així mateix, serà objectiu estratègic irrenunciable d’UDC la defensa d’allò que és intrínsec i constitutiu de la nació catalana: la llengua, la cultura i el dret propis.’

Bernat Ferrer