Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

Alguns ajuntaments van “més enllà de la legalitat” al frenar els ‘pisos patera’ usant el padró

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha explicat que alguns ajuntaments utilitzen el padró més enllà de les seves competències legals com a instrument per tractar la sobreocupació d’habitatges, els coneguts ‘pisos patera’. Aquest és un dels punts que inclou l’informe ‘La gestió municipal de l’empadronament dels immigrants’ i que ha lliurat aquest dimecres al president del Parlament, Ernest Benach. Ribó considera que el padró, en comptes de ser un mecanisme de constància de les persones que hi ha en una població, ha passat a ser condició d’accés a drets ‘importantíssims’ per a aquest col·lectiu, com el dret a la participació, a l’assistència sanitària o als processos de regularització.

Redacció
Redacció 10/01/2008

En aquest sentit Ribó ha puntualitzat que els ajuntaments són l’administració ‘més propera’ a la immigració i la ‘més competent’ en matèria de serveis socials, educació i habitatge i, per tant, són ‘decisius’ per a la integració de la immigració.

L’informe ha estat elaborat per la Fundació Carles Pi i Sunyer per encàrrec del Síndic i presenta l’anàlisi d’un qüestionari contestat per setanta ajuntaments.

D’aquesta manera, l’informe reflecteix i, segons ha explicat l’adjunta del Síndic, Laura Díaz, que alguns ajuntaments han pres mesures prèvies o posteriors en el moment de l’empadronament. Ho ha exemplificant dient que si ve un immigrant i vol inscriure’s en un pis concret i ja hi ha ‘ics’ persones, no el deixen empadronar, malgrat que aquella persona visqui en aquell domicili. Això passa en un 17,1% dels municipis, els quals deneguen l’empadronament sobre la base de la sobreocupació. D’altres casos, és que un 14,3% exigeix la cèdula d’habitabilitat per registrar-se al padró, ‘quan no és legal exigir-la’.

Ribó en aquest sentit considera que cal combatre la sobreocupació, però no a partir del padró, perquè aquest ha de reflectir les persones que hi viuen en un pis, siguin trenta o quaranta, ja que si no ‘ens estem tapant els ulls’.

Així mateix, Ribó considera que si es complissin aquestes propostes hi hauria una situació de major ‘transparència i precisió’ pel que fa a un fenomen estructural com és la immigració. També s’aconseguiria que aquest col·lectiu tingués els drets que l’ordenament constitucional preveu i que no quedessin disminuïts a conseqüència d’una instrumentalització de la inscripció al padró.

Unificar criteris

Segons l’informe la major part dels ajuntaments, un 84,3%, no permet la inscripció si no s’aporta el número d’identificació d’estranger o el passaport, malgrat que alguns d’aquests ajuntaments reconeix que procedeix a la inscripció quan es presenten d’altres documents. El 47,1% afirma que admeten documents com el resguard de la denúncia de pèrdua o sostracció del passaport o sol·licitud de la targeta d’estranger.

Pel que fa a l’acreditació del domicili, també es detecta diversitat de criteris. Dels set documents acreditatius que accepten els ajuntaments, cap és admès o denegat per tots els municipis alhora. A més, en els casos dels ajuntaments que procedeixen a l’empadronament sense que hi hagi acreditació del domicili, un 30% dels enquestats, el que fan constar és un pis diferent en el que conviuen en realitat.

Per aquest motiu Ribó ha fet una crida a la necessitat d”unificar criteris’ per part dels ajuntaments a l’hora de gestionar l’empadronament d’immigrants, tot i que no cal canviar el padró, ha matisat.

Coordinació, audiència i seguiment

D’altra banda, Ribó ha plantejat una millora en la coordinació dels serveis municipals amb el padró, especialment, en els serveis socials i les inspeccions municipals. I ho ha exemplificat dient que quan es donen els permisos d’arrelament i reagrupació familiar el servei del padró ha de tenir un major coneixement d’aquests tràmits.

Ribó ha recordat que l’entrada en vigor de la Llei d’estrangeria va suposar l’obligació dels municipis de donar de baixa d’ofici els estrangers quan hi hagi un acord d’expulsió, o transcorreguts dos anys des de la inscripció si l’afectat no disposa d’un permís permanent. Ribó ha assenyalat la necessitat de donar audiència a l’interessat prèviament a la baixa per tal d’adequar el padró a la realitat del municipi.

Com a conseqüència també de la darrera reforma de la Llei es permet en l’actualitat l’accés dels cossos policials a les dades del padró. Aquesta facultat ha estat exercida er la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra, el Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil. Així, a l’informe es recomana als ajuntaments que facin un seguiment puntual i exhaustiu del nombre d’accessos policials i del tipus de dades consultades.