Crida a la paciència
Salmond ha deixat ben clar que “hi ha coses que són veritats universals, com el dret a l’autodeterminació”, i ha justificat la crida a la paciència dels catalans dient que ells portaven cent anys esperant, i que en especial, en la seva primera legislatura com a primer ministre va fallar en l'objectiu de convocar un referèndum perquè no el va poder pactar. No va ser fins que va tenir majoria absoluta després de les eleccions de 2011 que el va impulsar i, tot i això, “aquest acord va costar molt”. Segons ell, el govern britànic només s’hi va avenir perquè “al premier britànic David Cameron li van dir que el Sí trauria menys d’un 30%”.
L’històric independentista escocès, que opta a una cadira al parlament de Londres per les eleccions del proper 7 de maig, s’ha mostrat comprensiu amb la frustració catalana però ha reiterat que “el mecanisme es trobarà”, tot i que no creu que l’opció preferent per fer un canvi d’aquesta magnitud sigui a través d’unes eleccions o una DUI.
Hi haurà un segon referèndum a Escòcia
Sobre Escòcia, Salmond té clar que en menys anys dels previstos hi haurà un altre plebiscit i ha dit que no és qüestió de “si Escòcia és independent, sinó quan”. Segons ell, si David Cameron hagués executat tot el que va prometre a la desesperada la setmana abans del referèndum –és a dir, la transferència massiva de competències-, ara no estaria en aquesta situació de pressió independentista de nou. Com a lliçó per un hipotètic referèndum a Catalunya una de les claus de la derrota del Sí en el plebiscit escocès, en paraules de Salmond, va ser l’efectivitat de la intimació a la gent gran: “És un cop baix, fer-los por –ha assegurat-, els que s’informaven a través de les xarxes socials van votar que sí, mentre que els que ho feien a través dels mitjans tradicionals, van votar que no”, ha reblat.
