Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

Alerten del perill de guerra a l’Alt Karabakh

Continuen augmentant les tensions entre els exèrcits armeni i àzeri, mentre les converses de pau resten encallades · El pressupost militar d’un Azerbaidjan cada cop més bel·ligerant creix un 45% respecte l’any passat · International Crisis Group fa una crida urgent a ‘prevenir la guerra’ en el seu darrer informe.

Redacció
Redacció 14/02/2011

La solució del conflicte de l’Alt Karabakh, un dels principals punts calents d’Europa, és cada dia una mica més llunyana, si fem cas de les alertes fetes públiques aquesta setmana per International Crisis Group. Aquest think tank especialitzat en conflictes ha fet una crida urgent als Governs d’Erevan i Bakú perquè aturin l’escalada de tensions al front, la cursa d’armament i la retòrica bèl·lica, i abracin seriosament les converses de pau mitjançades per l’Organització per la Seguretat i la Cooperació d’Europa (OSCE).

Segons l’informe del grup, el 2010 ha estat un any de deteriorament per al conflicte. Unes 30 persones han mort en escaramusses al front, i s’ha intensificat la cursa d’armament, especialment intensa al cantó àzeri, on el pressupost de defensa s’ha disparat dels 3.100 milions de dòlars als 15.900. Això fa témer a Crisis Group que pugui derivar en un conflicte a gran escala, tenint en compte la proximitat i el nombre de tropes -95.000 efectius per part de l’Azerbaidjan, 70.000 entre Armènia i l’Alt Karabakh.

D’altra banda les converses mitjançades pel Grup Minsk de l’OSCE -el principal escenari per a l’esperança- han estat un autèntic fracàs. Els dos bàndols asseguren que no tenen més concessions per a oferir, de manera que ens trobem davant d’un bloqueig, que podria empitjorar si els diplomats àzeris complissin l’amenaça de retirar-se del procés, tot acusant Armènia de “simular” converses.

L’informe conclou amb una sèrie de recomanacions per rebaixar la tensió, principalment l’acceptació dels principis bàsics i no pas d’un calendari fixat o una solució determinada; una discussió més pragmàtica i menys bel·ligerant; l’adopció de mesures de confiança, com per exemple suspendre els exercicis militars prop del front; i evitar provocacions, com per exemple l’enviament de pobladors armenis al Karabakh.

Les reaccions al document no han estat precisament benvingudes a cap dels dos bàndols. Bakú ha acusat ICG de tenir “opinions no objectives i una actitud esbiaixada” respecte l’Azerbaidjan, i ha lamentat que l’informe “no anomena el costat culpable i agressor”, en referència a Armènia. D’altra banda, el ministre d’exteriors armeni ha dit avui mateix que “els principis bàsics proposats pel Minsk Group són inacceptables i impracticables”.

Un català, al capdavant de la comissió del PACE
A banda del procés liderat pel Minsk Group, també el Consell d’Europa sosté una missió sobre l’Alt Karabakh. Concretament, es tracta d’una subcomissió de l’Assemblea Parlamentària (PACE), establerta el 2005 amb l’objectiu de vigilar la implementació d’una controvertida resolució de l’Assemblea que demanava, entre d’altres mesures, la retirada de les tropes armènies de l’Alt Karabakh.

D’ençà de la setmana passada, el portaveu d’aquesta subcomissió és l’advocat i polític català Jordi Xuclà i Costa, diputat de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats espanyol.