L’alcalde de Badalona, el popular Xavier Garcia Albiol, està decidit a tornar a governar Badalona sigui com sigui, i per això ha posat en marxa un seguit d’estratègies de comunicació que el situen al capdamunt del pòdium del populisme d’aparador barato.
El seu twitter bull populisme, inauguracions, fotos amb nens i avis, anuncis d’adjudicació d’obres, tallades de cintes, anuncis de bancs nous al carrer convidant les veïnes a fer millor el xafarder, o piulades explicant que els socialistes el votaran en massa a les municipals i convidant Pedro Sánchez a gaudir de la ciutat amb menys atur, més segura i neta.
Però la cirereta del pastís és la campanya vestida d’institucional que inunda les bústies de Badalona de blau PP. Notes informatives casa per casa anunciant que es canviarà el fanal malmès, l’esvoranc de la vorera, o que es posarà un nou banc a la plaça. Notes i pamflets impresos a l’ajuntament utilitzant el recursos de l’ajuntament. És tant el frenesí de l’alcalde que algunes informacions apunten a l’ajuntament que per cada tòner de tinta negre se’n gasten 98 de tinta blava.
I per rematar, una gran pancarta a la C-32 anunciant que la seva fórmula funciona. Però tanta propaganda qui la paga? Albiol certament ha trobat la fórmula que li funciona.
