Dimarts, 18 de Febrer de 2020 - Edició 572
La República

Alacant s’inunda amb quatre gotes per la pèssima ordenació del territori

No és normal que amb precipitacions de tot just 41 litres per metre quadrat els carrers es converteixin en cascades, s’inundin els baixos dels habitatges i es produeixin talls de carreteres i de vies de tren. Els experts ho tenen clar. La causa principal és ‘la pèssima ordenació del territori que s’ha autoritzat en els últims anys’. Així ho diu el catedràtic de Geografia de la Universitat d’Alacant, Jordi Olcina. Els veïns, mentrestant, es desesperen: “Si això ocorre amb quatre gotes, què passarà si arriba la gota freda”.

Redacció
Redacció 08/10/2007

Precipitacions de certa intensitat que inunden urbanitzacions, s’enduen cotxes per davant i tallen carreteres i vies del tren. Fa quinze dies a Alacant una tromba de menys de 60 litres per metre quadrat va provocar importants problemes en les zones residencials de platja de Sant Joan, encara els tallers de reparació de vehicles emmagatzemen cotxes avariats per l’aigua.

Aquest dijous passat la història es va repetir, però amb molta menys quantitat de pluja, tot just 41 per m2 litres van servir per a reproduir els problemes. Els veïns estan farts i angoixats. Exigeixen solucions -i encara que les obres anti-riuades que es van executar arran de la gota freda de 1997, han alleujat i descongestionat una mica el problema- és evident que no són la solució.

L’alcaldessa de Mutxamel, Asunción Llorens, del PSPV, admet que és necessari dotar als municipis dels col•lectors adequats, i separar el clavegueram de les aigües pluvials. “Un altre tema és que s’ha construït molt a tot arreu, i el que abans eren bancals que absorbien l’aigua ara és asfalt'”, explica Llorens, qui considera que aquest és un dels motius principals pels quals es formen aquests torrents.

El catedràtic de Geografia de la Universitat d’Alacant, Jordi Olcina, explica que els últims episodis de pluges, normals i d’escassa quantia, demostren que el problema de les inundacions ‘no és ni la predicció meteorològica, ni la gestió de les emergències, sinó la pèssima ordenació del territori que s’ha autoritzat durant els últims anys’. El també director del Laboratori de Climatologia de la universitat admet que en els últims 10 anys, s’ha incrementat la ‘exposició i vulnerabilitat’ davant les pluges intenses, un fenomen que relaciona directament amb el creixement urbanístic ‘descontrolat que hem viscut i que ha portat aquestes conseqüències’.

S’han construït molts habitatges, alguns d’ells en zones inundables com són els barrancs, i l’activitat humana ha anat ocupant lleres de rambles que quan plou es converteixen en rius de fang i restes. Jordi Olcina lamenta que l’estudi del mitjà físic i, ‘especialment dels riscos existents, no import massa als polítics, fins i tot sembla que els molesta quan es parla d’aquestes coses’. Per això és convenient actualitzar la cartografia de risc del Pla d’Acció Territorial de Prevenció del Risc d’Inundacions del País Valencià per a adaptar-la als constants canvis urbanístics del nostre territori.

Relacionats