Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

Al partit Quebequès li surten competidors

Al marge d’aquests intents d’assolir la direcció del partit, Marois, que ben bé es pot considerar un membre de la vella guàrdia, ha ocupat al llarg dels anys fins a 15 carteres ministerials i és una de les veteranes dels escons de l’Assemblea Nacional del Quebec.

Redacció
Redacció 07/08/2007

Després d’un resultat més aviat fluix en les últimes eleccions al Quebec, on el Partit Quebquès (PQ) no va obtenir els resultats esperats, el fins llavors número 1, André Boisclair, va dimitir del seu càrrec deixant un buit de poder al sí de la formació.

Motius com la falta de lideratge del partit, les discrepàncies internes i els mals resultats en les eleccions foren alguns dels motius. Ara, passats uns mesos, el PQ sembla que intenta readreçar la situació. Per escollir un nou cap de llista s’havien de presentar candidatures amb un còmput de signatures per demostrar la seva solidea i ferma opció. Però només Pauline Marois va aconseguir presentar-se amb tots els requisits necessaris abans de la fi del termini. El seu liderat està suscitant tot un seguit de reaccions que poden somoure els fonaments del moviment sobiranista.

La polèmica

Marois va assumir el lideratge del PQ el 26 de juny passat. Ella representa el setè líder de la història del partit –fundat el 1968- i la primera dona. Ara, a la tercera vagada que es presentava, ha estat la vençuda. Marois es nega a fixar una data per a la celebració d’un nou referèndum d’autodeterminació. La seva prioritat per damunt de tot, tornar a recuperar la confiança dels quebequesos i les quebequeses, i fins i tot va gosar dir que probablement, el nou referèndum no tindrà lloc fins d’aquí a tres o quatre mandats, és a dir, uns 15 o 20 anys.

Les reaccions

Dins el partit s’han creat dos bàndols. Peruna banda ens trobem ambSindicalistes i Progressistes per un Quebec Lliure (SPQ-Libre) compost 200 membres, dóna un suport crític a Marois, però promou el contingut socialdemòcrata i progressista i paral·lelament el Moviment per una Elecció sobre la Sobirania (MES), propugna que l’accessió a la sobirania es faci no a través d’un referèndum, sinó immediatament després que el PQ hagi guanyat les eleccions

Fora del PQ també sorgeixen nous moviments. A banda d’organitzacions patriòtiques tals com l’Action Nationale (AN) o la Societat Sant Joan Baptista (SSJB), o del Rassemblement pour l’Indépendance du Quebec (RIQ), en les darreres setmanes i com a conseqüència directa de l’arribada de Pauline Marois a la direcció del PQ, tres destacats militants independentistes han llançat una crida a la constitució d’un nou Partit independentista (PI), ja que consideren que ni l’ADQ, ni el PQ, ni tan sols el partit Quebec Solidaritat (QS), són formacions que defensen clarament l’opció independentista.