Bassols creu que ‘Catalunya quedarà condemnada eternament a ser una Comunitat autònoma ordinària, subjecte com a Nació a una mort, més o menys lenta, però inexorable, amb la pèrdua de les essències nacionals i la dialectalització de la llengua catalana, avui objecte d’un conreu d’alt nivell literari i científic’.
Tot amb tot, es mostra esperançat que ‘encara està en les mans dels catalans oposar-nos a tan negra perspectiva’, perquè ‘la independència de Catalunya és avui possible i bàsicament depèn de la nostra voluntat’.
És per això que afirma: ‘Hem de construir el nostre propi Estat democràtic, pròsper i pacífic, unit a Europa amb tants altres Estats que conviuen en pau, als que ningú els limita l’ús de la llengua pròpia ni els pren el fruit del seu treball. Aquesta és l’única sortida digna i definitiva, sense que l’esforç que també cal fer per superar la crisi en constitueixi un obstacle. Es tracta de dues prioritats que no són incompatibles, sinó que en l’aspecte econòmic persegueixen un mateix resultat. El camí de la independència ens sostreu d’una Administració Pública incompetent; i acabarà amb l’espoli econòmic que venim suportant, que significarà un estalvi de vint-i-dos mil milions d’euros anuals.’
