Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

AENA culpa les aerolínies de l’absència del català en la toponímia del Prat

AENA respon a les crítiques sobre l’ús deficient del català a l’aeroport del Prat que va fer públiques la Plataforma per la Llengua, atribuint la responsabilitat de la presència incipient del català a les aerolínies. AENA ha fet arribar una carta a la Plataforma en què assegura que l’absència total del català a la toponímia de l’aeroport i l’ús exclusiu del castellà, sempre que hi hagi una forma tradicional en aquesta llengua es fa d’acord amb les companyies aèries que hi operen. La Plataforma per la Llengua, al seu torn, considera que AENA no pot ‘relegar a un acord entre companyies la qualitat de l’atenció a l’usuari’ i demanen també una resposta a la carta tramesa a la Generalitat per tal que interfereixi en l’assumpte.

Redacció
Redacció 13/03/2009

A partir d’aquesta  premissa, la inclusió del gallec en la forma d”A Coruña’ s’ha fet d’acord amb el criteri establert per les companyies i per la mateixa causa no s’ha respectat, per exemple, l’única forma oficial reconeguda d’Eivissa, que és la catalana. Al mateix temps, en altres casos les companyies haurien optat únicament per la forma castellana de destinacions com Alger, Copenhaguen, Milà o Hamburg enlloc de les formes d’origen o les catalanes.

La carta d’AENA fa referència també a altres temes tractats secundàriament en l’estudi, com la retolació i la megafonia. AENA també recorda que la forma del nom oficial de l’aeroport és únicament la castellana: ‘Cal esmentar que la denominació oficial de l’aeròdrom és Aeropuerto de Barcelona, per la qual cosa en aquest cas no hi ha possibilitat de traducció.’ La Plataforma per la Llengua valoraria de manera positiva un canvi de denominació oficial d’acord amb la ubicació de l’aeroport i la realitat social corresponent.

Pel que fa al seu web, l’empresa no mostra en la carta cap voluntat d’incloure el català en les opcions actuals en castellà i anglès, i aquesta llengua, de moment, queda relegada només a les pàgines dels aeroports del domini lingüístic català, a les quals s’accedeix un cop s’entra a la web principal a través de la versió en anglès o castellà.

La Plataforma per la Llengua lamenta la poca voluntat de l’empresa per normalitzar l’ús dels topònims de destinació, i considera que AENA no pot relegar a un acord entre companyies la qualitat de l’atenció a l’usuari. La nostra organització, a més, considera incoherents i fora de lògica els criteris lingüístics assumits. D’altra banda, des de la Plataforma per la Llengua esperem també una resposta a la carta tramesa a la Generalitat de Catalunya per tal que interfereixi en els usos lingüístics d’AENA i es compleixi plenament l’article 31 de la Llei de política lingüística, pel qual les empreses de transport han d’emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions per megafonia.