El president de la patronal Pimec, Josep González, sembla haver revifat. El 28 de juliol es va saber que havia venut la seva empresa, la fàbrica de cables Furas, a la competència, l’alemanya Leoni, després de cinc anys seguits de pèrdues. Com a part de l’acord, Furas havia de tancar una de les seves dues plantes a Piera i fer fora 94 treballadors del 310 que té l’empresa en total. La producció es traslladarà a Hongria. Ja es prou curiós que un empresari que ja no té empresa vulgui continuar presidint els empresaris, una cosa que ens posa a l’alçada del sapastre José María Cuevas i la sinistra CEOE; però això no és tot.
Després d’anys de servilisme convergent, González s’ha de recol·locar urgentment, perquè l’expedient de regulació d’ocupació de la planta de Piera depèn del departament de Treball, en mans d’una de les més obedients executives de José Montilla, la consellera Mar Serna. Que tot vagi bé per als seus interessos té un preu, i González ja l’està pagant: va tallar qualsevol intent de protesta de Pimec per la gran apagada de Barcelona, no ha dit ni piu sobre el caos de les infraestructures i no només això: no va anar amb la delegació d’agents socials que va anar a protestar a Madrid, i a més no va protestar perquè no l’havien convidat. Es comenta a més que està organitzant actes de masses amb petits i mitjans empresaris per a que li facin l’onada a Montilla. És el preu del silenci servil d’un empresariat que massa sovint no està a l’alçada del país, i després en paga les conseqüències. Roma, ni Madrid, no paguen traïdors.
