“Els bous són també catalans” i les corrides de toros? El debat segueix obert
Emoció, festeig i molta música. Aquests han estat els ingredients per convertir una manifestació en defensa de la tradició taurina a les Terres de l'Ebre en la gran festa de l'afició als bous del territori. La resposta ha causat una explosió de sentiments d'un sector de la societat catalana que se sent injustament castigat i assenyalat. “Els bous són també catalans”, han cridat. També centenars de banderes catalanes amb un bou imprès volien fer arribar aquest missatge a tot el país.
Tradició ebrenca sí, corrides de toros no?
Des de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, els defensors dels correbous han estat sempre al punt de mira. Any a any han de lluitar per evitar polèmiques. Des de que es va aprovar la llei de blindatge de la tradició ebrenca fins als darrers casos, que justament han quedat en un buit legal d'aquesta normativa, els taurins es veuen sempre en el focus mediàtic per presumptes males praxis, enfrontaments amb els animalistes, o l'etern debat sobre el respecte i la cura del bou.
La força de la tradició i la defensa dels animals en contradicció
Amb la mobilització d'aquest diumenge pretenien ser notícia per un altre motiu i ho han aconseguit. La demostració de força de l'afició no té precedents. Probablement la mobilització d'aquest diumenge és la més multitudinària que ha acollit Amposta des de la protesta contra el transvasament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona de l'any 2008. La resposta dels aficionats ha superat les expectatives de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre que l'ha convocat. Més de 50 penyes han estat representades i n'han vingut també del País Valencià i l'Aragó.
Quatre peticions al Govern
La marxa ha arrencat des del Pavelló firal d'Amposta i ha recorregut l'Avinguda de la Ràpita fins a la Plaça de l'Ajuntament. Les penyes han anat entrant a la plaça al final de la mobilització entre victorejos i molts aplaudiments. L'espai s'ha quedat petit per acollir els milers de participants. Al final, s'ha llegit el manifest amb què l'Agrupació taurina ebrenca ha fet quatre exigències al Govern.
Volen solucions “immediates” per a la celebració dels bous a la mar que es fan a les Cases d'Alcanar i que han quedat en un buit legal dins la llei dels correbous i una defensa clara de les modalitats de bou capllaçat i embolat. També que es faci una revisió de les taxes que es paga en cada celebració amb bous al Col·legi de Veterinaris perquè s'adaptin a la situació econòmica actual dels pobles. Demanen que arribi aviat la resposta de la conselleria de Cultura perquè la festa dels bous sigui declarada com element festiu i patrimonial d'interès nacional. “Estem farts que ens toregin”, ha ironitzat Santo Albiol, tresorer de l'Agrupació.
El cas d'Alfara de Carles
Per últim, s'ha exigit una solució ràpida per a la celebració de les temptes, una activitat pròpia de les ramaderies, amb presència de públic. El problema ha afectat greument la població d'Alfara de Carles, la Baxi Ebre, al cor del parc natural dels Ports, on dues ramaderies han patit la prohibició de fer-les. Porten un any i mig amb aquest litigi que els ha obligat a perdre una de les seves principals fonts d'ingressos.
Àngela Mur, propietària de la ramaderia Mur d'Alfara de Carles, ha recordat que s'està destruint “el mitjà de vida dels animals”. La ramaderia ha hagut de reduir caps de bestiar, acomiadar personal i reduir despeses per poder mantenir correctament els 160 animals, aproximadament, que encara té. “Estem malvivint per mantenir l'explotació”, ha assegurat Mur. Justament l'entrada de la penya taurina d'Alfara de Carles a la plaça de l'Ajuntament d'Amposta ha estat un dels moments més emotius de la manifestació. “Ens sentim amb molt suport. Que deixin tot aquest cap de setmna i vinguin a fer-nos costat és molt emocionant i toca la fibra”, ha assegurat Mur.
