Dijous, 14 de Novembre de 2019 - Edició 476
La República

350 anys intentant recuperar el Nord

El Principat de Catalunya sempre ha començat a les Corberes. La Guerra dels Trenta Anys entre les corones castellano-aragonesa i francesa van acabar el 7 de novembre de 1659 mitjançant la signatura del Tractat dels Pirineus, que escapçava les comarques septentrionals del Principat i les cedia a la corona francesa de Lluís XIV. Avui, just 350 anys després, milers de catalans nacionalment conscients es manifestaran a Perpinyà sota el lema 350 anys de resistència. ERC hi celebra el seu consell nacional, la JNC hi presenta el seu nou nucli nord-català i divendres de la setmana vinent, el Barça de Joan Laporta reunirà a Perpinyà la seva junta directiva.

Redacció
Redacció 07/11/2009

El manifest de la jornada ressalta que la resistència popular a l’afrancesament del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el nord de la Cerdanya i el Capcir és el que ha motivat que l’estat francès miri de ‘convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l’hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d’un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d’un futur millor.’

Alhora, també raona: ‘Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País! Esborrem el Tractat dels Pirineus!’.

La manifestació començarà a les quatre de la tarda i és previst que s’acabi cap a les sis, quan tindran lloc els parlaments just davant del Castellet. A les vuit del vespre començarà una marxa de torxes que s’acabarà a les nou a la Casa Musical, on s’hi farà un concert amb Al Tall, Raph Dumas & The primaveras i Allioli Clash (Pirat’s Sound Sistema + Mauresca Fracas Dub).

Catalunya escapçada from Jaume Claramunt on Vimeo.

El Front Nacional també hi serà

La direcció de l’ultradretà Front Nacional serà present a Perpinyà en la persona de Marine Le Pen. El 28 d’octubre, en una conferència de premsa, la vicepresidenta del partit d’extrema dreta, candidata a la successió del seu pare, Jean-Marie Le Pen, fustigava les ‘reivindicacions comunitaristes’ i destacava un ‘repte identitari’, tot subratllant que molts francesos continuen sent ‘agregats a llurs identitats’.

Relacionats