22.000 m, aquesta és la xifra obtinguda seguint la progressió de les xifres reconegudes a l’any 2005 i a les que ha tingut accés el directe!cat. Amb aquestes dades iniciem un especial finançament, el compte enrere ha començat, i volem un debat clarificador, Catalunya no pot tornar ser enganyada.
Recordem que el mateix Estat va reconèixer 14.808 milions d’euros (2.100 € per habitant/any 2005) i la Conselleria d’Economia 16.735 milions d’euros (2.400 € per habitant/any 2005). Pertànyer a Espanya ens costa ja més de 3.000.-€/habitant/any.
En síntesi, de cada tres euros que paga Catalunya en impostos i cotitzacions socials a l’Estat sols en retornen dos: 1 de cada 3 euros és el cost de pertànyer a Espanya. Si s’exclou la Seguretat Social i sols es consideren els impostos, la situació s’agreuja: de cada dos euros pagats en impostos sols en torna un. En aquest cas, el cost de pertànyer a Espanya equival al 50% dels impostos que cada català paga a l’Estat.
Segons la Conselleria d’Economia (juliol de 2008, document filtrat a la premsa però no presentat oficialment) per tal que el pastís dels fons públics tornés a la situació original de 1999 (any base que va servir per negociar el model de finançament actual), l’Estat hauria d’injectar al sistema 12.672 milions d’euros. És a dir, necessitem més de 12.000 milions només per situar-nos en percentatges de l’any 1999.
Quants milions són necessaris per posar-nos en percentatges de l’any 2009? Qualsevol millora que es pugui obtenir amb el nou model de finançament s’ha de comparar amb els 22.000 milions d’euros de dèficit fiscal.
