El 12 d’octubre Espanya commemora el genocidi americà, però a l’altra banda de l’estret, els habitants de Guinea Equatorial celebren la seva independència. I és que fa exactament 39 anys que, sota el règim dictatorial de Francisco Franco, els guineans aconseguien deixar de ser una colònia espanyola i començar a caminar per ells mateixos.
L’Estat espanyol abandonava un territori ben pobre que, 30 anys després, descobriria que té un subsòl ple de petroli i, per tant, l’economia solucionada. Malgrat la discutida presidència actual de Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, els guineans estan contents d’haver-se desfet del control espanyol o, dit d’una altra manera, segur que, tot i la desgràcia, prefereixen tenir un pseudo-dictador local enlloc d’un dictador estranger com era Franco.
De l’acte d’independència de Guinea us en destacarem un detall curiós: el discurs que va pronunciar aquell “demòcrata de tota la vida” que és Manuel Fraga, el llavors ministre “de información y Turismo” franquista. Un discurs que ja apuntava les maneres democràtiques de Fraga, ben allunyat de la retòrica feixista:
Por su previsión, por su prudencia, por la altura de sus miras y la firmeza de sus propósitos, hemos contraído todos una gran deuda con el Generalísimo Franco, el hombre clarividente y veraz que ha sabido iniciar y culminar con vosotros el complejo proceso de la independencia. Este proceso, siempre peligroso y lleno de obstáculos, que en tantos otros países ha quedado manchado de sangre y marcado por el odio, ha sido en vuestro caso -gracias sean dadas a Dios- un proceso ejemplar, un proceso ordenado y cabal, una verdadera lección de serenidad y cordura política.
Vist amb perspectiva, no deixa de sorprendre’ns com Espanya ha donat suport reiteradament als referèndums d’autodeterminació d’altres països, excolònies com el Sàhara Occidental o la pròpia Guinea Equatorial i en canvi no vol ni sentir parlar de consultes dins les seves fronteres. Serà que les colònies africanes els causaven més maldecaps que beneficis i, en canvi, de marxar Catalunya i Euskadi l’Estat espanyol s’enfonsaria?
