El redactor de la darrera ponència de l’Estatut, Guillermo Jiménez, va retirat el seu text sense sotmetre’l a votació en veure que no podia aconseguir els vots necessàries per fer-lo prosperar. Llavors la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, va decidir assumir la redacció d’un nou esborrany de sentència i es va comprometre a presentar un nou text ‘en la major brevetat’.
Casas ostenta el vot de qualitat que pot decantar la balança en cas d’empat i a més és l’encarregada del calendari, de manera que pot convocar o no un ple quan ella ho consideri.
Sis fracassos
Casas va decidir prendre les regnes després que el TC fracassés sis vegades en intentar dictar una sentència sobre l’Estatut. L’última vegada, quatre hores de reunió van acabar amb una falta d’acord respecte la ponència del conservador Guillermo Jiménez que no va aconseguir apropar a les seves tesis una majoria suficient de magistrats. La proposta de Jiménez declarava inconstitucional una vintena d’articles del text.
Maria Emilia Casas li va fer l’encàrrec de redactar un nou text el 16 d’abril, però Jiménez no va ser capaç de trobar acords estables i el magistrat, a la vista de la manca de suport, va renunciar a continuar al capdavant de la ponència sense ni tan sols sotmetre’l a votació.
Jiménez no va comptar amb el vistiplau del sector progressista, format per la presidenta Maria Emilia Casas, l’anterior ponent Elisa Pérez Vera, i els magistrats Eugeni Gay i Pascual Sala, ni tampoc va ser capaç de sumar a les seves posicions la totalitat dels magistrats conservadors. L’última solució per donar sortida a la sentència va ser que la presidenta assumís la redacció d’un nou text.
Semblant a Elisa Pérez Vera
Previsiblement els postulats que adoptarà Casa seran similars als de la magistrada progressista Elisa Pérez Vera. La ponència de Pérez, que va ser rebutjada a l’abril per sis vots a quatre, declarava inconstitucionals una quinzena d’articles. La presidenta podria intentar de nou sumar a l’acord el magistrat díscol del sector progressista, Manuel Aragón, que es manté contrari a acceptar preceptes com els símbols nacionals, així com els dos magistrats que conformen amb ell el sector frontissa, el fins ara ponent Guillermo Jiménez i Ramón Rodríguez Arribas.
