Dimarts, 17 de Setembre de 2019 - Edició 418
La República

… dins la Constitució?

No fotem! Una vegada i una altra, un polític i un altre, un Primer Ministre (ells en diuen Presidente, però nosaltres som seriosos i diem les coses pel seu nom) […]

Isidre Llucià
Isidre Llucià 20/01/2019

No fotem! Una vegada i una altra, un polític i un altre, un Primer Ministre (ells en diuen Presidente, però nosaltres som seriosos i diem les coses pel seu nom) i un altre, ens insisteixen que es pot parlar de tot dins la Constitució i que fora de la Constitució no es pot parlar de res, donant per fet que l’autodeterminació en queda al marge,  i a sobre ho fan en forma d’amenaça per a que n’estiguem ben advertits.

Ja fa molt temps que vaig dir que el problema de la Constitució espanyola és que molt pocs se l’han llegida, i dels que ho han fet, alguns encara, simplement, no l’han entès (o no l’han volgut entendre!). Van repetint un mantra i es queden tant amples.

La qüestió és que des de la Constitució si que es pot parlar de tot, malgrat que ells no ho volen (ni poden) acceptar! La Carta Magna espanyola incorpora l’article 96 del que en reprodueixo literalment el seu punt 1: Els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran part de l’ordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o d’acord amb les normes generals del Dret internacional. L’existència d’aquest article obliga l’Estat pel principi pacta sunt servanda a respectar i aplicar el dret internacional que ell mateix ha aprovat, signat i publicat en el BOE per a la seva plena executivitat i eficàcia.

El Consell de Ministres de 23 de juny de 1976 (revetlla de Sant Joan) el Govern d’Adolfo Suárez va autoritzar la signatura del Pacte Internacional de drets econòmics, socials i culturals (PIDESC), i el Pacte Internacional de drets civils i polítics (PIDCP), ambdós del 16 de desembre de 1966. Posteriorment, el 13 d’abril de 1977 l’Estat Espanyol va ratificar ambdós pactes internacionals: el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, i ho va fer mitjançant el corresponent Instrument de Ratificació de 13 d’abril de 1977, essent publicats ambdós en el BOE de 30 d’Abril de 1977, per tant, d’acord amb l’article 96 CE, varen passar a formar part de l’ordenament intern i són avui dia plenament i total vigents.

Tampoc no ofereix cap dubte el que estableixen l’article 5 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ambdós articles 5 són idèntics): “1.- Cap disposició del present Pacte podrà ésser interpretat en el sentit de reconèixer  cap dret a un Estat, grup o individu per escometre activitats o realitzar actes encaminats a la destrucció de qualsevol dels drets o llibertats reconeguts en el Pacte, o la seva limitació en una mesura més gran que la que s’hi preveu. 2.- No es podran admetre restriccions o menyscabament  de cap dels drets humans fonamentals reconeguts o vigents en un país en virtut de lleis, convencions, reglaments o costums, a pretext de que el present Pacte no els reconeix o els reconeix en menor grau.” Queda prou clar, oi?

No us vull cansar amb literalitats normatives i terminologia jurídica, però atès que darrerament els catalans hem fet un màster avançat en dret no dubto que us serà molt fàcil llegir vosaltres mateixos qualsevol articulat o text que se us pugui citar. De totes maneres, aquests dos articles tingueu-los sempre més ben presents, que no us enganyin!

És cert que a la mateixa Constitució hi trobem un xoc de legitimitats, però és un xoc que queda resolt pels citats articles 5 dels PIDCP i PIDESC. L’article 2 de la Constitució diu: “La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació Espanyola, pàtria comuna i indivisible…” però la seva efectivitat decau automàticament davant ambdós pactes internacionals.

Com ja he dit, la Constitució Espanyola, a traves de l’article 96 citat, i així ho recull abastament la mateixa jurisprudència del Tribunal Constitucional, reconeix la preeminència i la prevalença del dret internacional de manera que si dos i dos són quatre la suma de l’article 96 CE + l’article 5 dels PIDCP i PIDESC dóna per resultat el reconeixement del dret a l’autodeterminació. Així de senzill, així de contundent.

Conclusió, dins la Constitució i la llei SI QUE ES POT PARLAR D’AUTODETERMINACIÓ, Sr. Primer Ministre!!!

Isidre Llucià i Sabarich

Dr. en Dret

Relacionats