Dimarts, 23 de Juliol de 2019 - Edició 362
La República

… desobediència?

Desobediència: forma de lluita política consistent en la resistència passiva a obeir les ordres del poder. Així és com ho defineix el diccionari Pompeu Fabra. I que hauríem d’entendre com […]

Isidre Llucià
Isidre Llucià 06/02/2019

Desobediència: forma de lluita política consistent en la resistència passiva a obeir les ordres del poder. Així és com ho defineix el diccionari Pompeu Fabra. I que hauríem d’entendre com a ordres del poder en el supòsit del procés? Tot dins la Constitució i la Llei i res fora de la Constitució i la Llei, podria servir com a ordres del poder? Jo entenc que si. Doncs si és així, deixem-ho ben clar: NO HI HA HAGUT DESOBEDIÈNCIA EN L’ACCIÓ I ACTUACIÓ DE LA GENERALITAT I DEL PARLAMENT DE CATALUNYA!

El que em sorprèn és que nosaltres mateixos siguem tant incauts i ingenus de parlar de desobediència amb tanta frivolitat i “alegria”. Des de l’altre banda posen conceptes sobre la taula i nosaltres hi caiem de quatre potes, i ens posem a debatre-hi, de manera que els elevem a la categoria de veritat immutable. Mitjans de comunicació, opinadors, tertulians, etc. Resultat: tothom a casa nostra té interioritzat que les nostres institucions han desobeït.  No només això, sinó que alguns insisteixen que hauran de tornar a desobeir!

De la mateixa manera que la nostra societat a madurat i ha hagut de fer un màster avançat sobre temes jurídics, convindria que recuperés aquell esperit crític i de posar en dubte tot allò que ens ve d’allà.

En el darrer article ja us vaig deixar ben clar que tot el que es va fer tenia l’empara tant del dret intern com del dret internacional, de manera que quan hi ha la cobertura jurídica no hi pot haver desobediència. Una cosa ben diferent és que la interpretació interessada dels poders de l’Estat i de tots aquells que en són tributaris per a poder viure i menjar, també a casa nostra, s’hagin afanyat a mostrar una connivència desvergonyida amb aquests poders (connivència que moltes vegades tampoc els hi serveix de res, com hem constatat i vist aquests darrers dies amb les més que sucoses manifestacions del Fiscal de l’Audiència Nacional en relació als jutges del TSJC). Determinats pronunciaments jurídics d’individus i institucions, haurien de comportar la inhabilitació perenne per a la pràctica jurídica dels seus autors, sempre que estiguéssim parlant, naturalment, d’un estat que no fos una república bananera.

No obstant això, si posem a qualsevol cercador els mots desobediència i Catalunya, podem trobar infinitat d’entrades: “en defensa del dret a la desobediència civil”,  “Monogràfic dedicat a la desobediència civil”, “El deure de la desobediència civil”,Els teòrics de la desobediència civil”, “L’ANC crida a la desobediència civil”, i així, un bon reguitzell. És a dir, hi ha un munt de gent que, de molt bona fe, val a dir-ho, estan esmerçant una munió d’esforços i recursos amb l’objectiu d’explicar, legitimar i trobar arguments homologables per a justificar la desobediència, quan no cal. En el nostre cas, no cal! Tenim unes institucions que d’acord amb l’ordenament vigent varen actuar, actuen i actuaran amb plena legitimitat per a fer-ho, i la societat civil en va seguir, segueix i seguirà actuant en defensa d’aquella legalitat i legitimitat. I això MAI pot ser tractat ni titllat de desobediència, MAI!

Hem caigut en el parany d’haver de justificar un relat que, finalment, és el que s’ha instal·lat a tot arreu, aquí i malauradament també fora, i estem malgastant esforços i energies en argumentar unes actuacions analitzades des d’una òptica que, intencionadament i per a afavorir els seus interessos, en distorsiona la realitat sabent que mossegarem l’ham.

Isidre Llucià i Sabarich

Dr. En Dret

Relacionats