Dilluns, 27 de Maig de 2019 - Edició 305
La República

De Casado i de les atrocitats de l’independentisme

A Pablo Casado els catalans se’l poden prendre com un iracund diputat de províncies llengut, perdonavides i desvergonyit al que l’atzar i les maniobres del Fumantxú d’Aznar han posat al […]

Francesc Viadel
Francesc Viadel 09/01/2019

A Pablo Casado els catalans se’l poden prendre com un iracund diputat de províncies llengut, perdonavides i desvergonyit al que l’atzar i les maniobres del Fumantxú d’Aznar han posat al capdavant del primer partit de l’extrema dreta espanyola. Poden percebre’l com un accident de la merdosa política pàtria, com un mal de queixals que passarà, com un acudit del molt caspós Arévalo. Fet i fotut, estan tan acostumats al NO-DO catalanòfob i reaccionari del bloc dinàstic que no fan cas de les amenaces, la qual cosa fa que sempre reaccionin tard i malament.

El cas és que Casado n’ha dit darrerament de molt grosses sobre Catalunya. Barbaritats de l’alçada d’un campanar les quals sembla que, des del seu fanatisme polític i des de la seva ignorància, es creu com si fossin dogmes de fe.

Casado ha afirmat que a Catalunya hi ha 16.000 homes armats en mans d’un boig fanàtic com Torra. Ha acusat el president de la Generalitat de voler una guerra civil en Catalunya, de desequilibrat, . La imatge que Casado difon dia sí i dia també del país és delirant. Veïns que eviten compartir l’ascensor per motius ideològics, famílies que no poden sopar la nit de Nadal, sobiranistes que peguen a les dones pel carrer… Una Catalunya abandonada a la fúria d’un independentisme violent i totalitari que s’assembla molt a l’Alemanya dels anys trenta assetjada per les esquadres nazis. No és per a agafar-s’ho a la lleugera sobretot quan hi ha mitjans de comunicació que validen aquesta imatge i motius sobrats per sospitar que hi ha moltíssima gent més enllà de l’Ebre que es creuen aquestes bestieses en un context d’autèntica guerra de propaganda del nacionalisme espanyol amb la complicitat de l’Estat mateix.

El prestigiós professor Guy Durandin explica que l’autor de la mentida té una representació determinada de la realitat i que n’elabora una altra destinada als seus interlocutors. Les operacions de la mentida són les diferents classes de transformacions de la realitat que el mentider efectua. Hi ha operacions de supressió, consistents a fer creure que una cosa no existeix. D’addició, consistents en tot el contrari, és a dir, en fer creure en l’existència de coses que no existeixen i que també podrien anomenar-se ‘invencions’. I, finalment, operacions de deformació consistents en parlar d’una cosa que existeix però caracteritzant-la d’una manera fal·laç.

Casado és un especialista en totes tres però especialment en les d’addició i dins d’aquestes en les que miren de desprestigiar l’enemic inventant atrocitats que en realitat no han passat. La maniobra és ben antiga i prou coneguda pel ciutadà d’a peu mínimament informat. L’objectiu és òbviament justificar una agressió contra aquell a qui es blasma.

Val a dir, que el dirigent del PP no se n’amaga i permanentment exigeix a l’esmunyedís Sánchez que apliqui un 155 profund i llarg o el que és el mateix, l’esclafament perpetu de Catalunya, la seva aniquilació política.

Són molts els comentaristes polítics que pensen que Casado, un cop en el poder, mai no s’atreviria a una cosa així. Consideren les amenaces simple propaganda com potser es pensaven que la repressió contra els polítics catalans no arribaria als extrems que ha arribat. Ara ja saben però que l’afany de reduir Catalunya a una regió sotmesa, políticament aniquilada, no té límits. Faríem bé de no oblidar que la mentida sol estar  al servei d’accions destructives.

Francesc Viadel

 

Relacionats