Dissabte, 20 d'agost de 2022 - Edició 1486
La República

L’error de la gripalització

Tenim Covid per estona. Segurament ens haurem d’acostumar a noves onades. Si tot segueix com ara, i no surten noves mutacions més agressives, ho podrem aguantar força bé

Joan Guix 04/07/2022

Per si hi havia dubtes, estem de ple a la setena onada de la Covid-19, un cop ja s’havia dit, per enèsima vegada, que aquest tema ja està acabat.

El nombre de casos nous, el número de reproducció (Rt) i el risc de rebrot estan pujant de forma moderada, però constant. La demanda a l’atenció primària comença a arribar, novament, a nivells preocupants. Les hospitalitzacions i la mortalitat, així com els ingressos en unitats de crítics també estan augmentant. No tant com en anteriors onades, però va pujant. Això no s’ha acabat. I estem a l’estiu. Alguna cosa ha passat.

Si s’incrementa el número d’infectats, o és que les vacunacions no han funcionat correctament, o és que estem davant d’un nou virus o una mutació que fa que la vacunació no sigui tan efectiva, o que la immunitat adquirida per la malaltia pugui ser superada pel “nou” microorganisme.
En el nostre cas han passat les dues coses. Després que la soca original del SARS-CoV-2 hagi experimentat diverses mutacions, que l’han fet cada cop més infecciós, va arribar la variant òmicron, i d’aquesta variant han derivat nous subtipus, cada cop més infecciosos fins que actualment el que predomina clarament a Catalunya és el nomenat BA5, amb més capacitat de reinfecció i més refractari respecte a la vacuna que, recordem, està dissenyada sobre la base de la forma original de Wuhan i, per tant, és menys efectiva enfront de noves variants, tot i disminuir la capacitat del virus de donar malaltia greu.

D’altra banda, l’estratègia de “gripalització” de la Covid-19, considerant-la com un virus respiratori més, ha fet que es retiressin el conjunt de mesures no farmacològiques, de barrera (mascaretes, distància, evitar aglomeracions, etc.) i s’ha estès la percepció que ja no és tan important la vacunació. A Catalunya quasi un 80% de la població té les dues primeres dosis de vacuna, però sols un 52% té la tercera dosi, especialment entre els grups més joves. I sabem que, amb el pas del temps, la vacuna va perdent una certa efectivitat.

Certament, s’ha continuat repetint que la vacunació, la 3a dosi era convenient, ja que té bons resultats, sigui quina sigui la variant o la subvariant, pel que fa a la gravetat del procés. Si estem correctament vacunats, encara que ens reinfectem, sempre serà, en general, menys greu. Seria lògic que, enfront d’aquest panorama, la gent es posés la tercera dosi de la vacuna. Però, si per alguna cosa es caracteritza l’homosapiens és en l’escassa raonabilitat de moltes de les seves decisions. Tothom sap que el tabac és nociu, però força gent, tot i saber-ho, continua fumant. Una idea raonable, pel que fa a salut pública, no té per què transformar-se en una acció adequada. Cal ajudar a les decisions correctes mitjançant petites i discretes empentes. El passaport Covid, que no era massa útil per evitar la propagació, sí que ho era per motivar a la vacunació. Si no em vacuno, no tinc passaport Covid, i si no el tinc, no puc anar a restaurants, viatjar, etc. Tinc una bona motivació per vacunar-me. Però ara ja no hi és.

D’altra banda, com dèiem, s’han retirat pràcticament totes les mesures de protecció, s’han autoritzat els actes multitudinaris sense respecte de distàncies ni aforaments. No es promou la pràctica de tests des del sector públic. Ja no es coten els positius infectats. Ja no tenim la informació diària dels casos, ingressats, morts, no fem rastreig de contactes… Aquella sensació que això és seriós, ha desaparegut. La motivació ha baixat en picat.

Certament, les conseqüències econòmiques i socials de la Covid-19 i de l’estratègia de contenció utilitzada per combatre-la obligaven a canviar d’estratègia. S’ha triat la via de la “gripalització“. S’ha caigut en una certa banalització de la Covid-19. I aquesta és la conseqüència: 7a onada, i ja es parla d’efecte “Patum” o “Revetlla de Sant Joan”. Les grans concentracions ajuden a la propagació, amb incidències molt superiors als 600 casos per cada 100.000, quant, aquesta setmana, pel conjunt de Catalunya, estem entorn dels 400 – 450.

No estic en contra de recuperar la dita “normalitat”. Però, pot ser, hem anat massa de pressa. Hem deixat caure les armes abans de vèncer a l’enemic.

Tenim Covid per estona. Segurament ens haurem d’acostumar a noves onades. Si tot segueix com ara, i no surten noves mutacions més agressives, ho podrem aguantar força bé.

No obstant això cal insistir més i més i més en la necessitat de la vacunació, especialment pels més fràgils, però també per tota la comunitat, i recuperar algunes mesures com la mascareta en interiors, evitar grans aglomeracions, practicar tests en enfront de la sospita o del contacte o recuperar la declaració i l’aïllament dels infectats. I canviar l’estratègia de comunicació. Que ningú pugui banalitzar la pandèmia, que encara ho és, parlant de “gripalització“.

No parlem d’una estratègia “Covid 0” a la xinesa, però si de limitar la propagació. Si no ho fem, el virus continuarà circulant i mutant amb possibilitats de convertir-se en una variant més agressiva i greu. Confiar en el fet que no ho farà és una aposta amb un cert risc.
Es parla d’una quarta dosi. Segurament és adequada per les persones amb major risc i amb la vacunació completa amb tres dosis. Però és imprescindible assolir les tres dosis com a mínim pel màxim de població. I no banalitzar.

Joan Guix
Ex-Secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya
Medical Anthropology Research Centre (MARC). Universitat Rovira i Virgili.