Dissabte, 14 de Desembre de 2019 - Edició 506
La República

Presidenta de Gispert, prou

Som un país ben curiós, un dia ens creiem que el Parlament de Catalunya és sobirà i pot declarar la independència i l’altra el reduïm a una mena de reunió […]

Joan Solé
Joan Solé 02/05/2019

Som un país ben curiós, un dia ens creiem que el Parlament de Catalunya és sobirà i pot declarar la independència i l’altra el reduïm a una mena de reunió de veïns sense força. De bon matí reivindiquem la Generalitat com una institució de força per governar, i ja a la tarda la presentem com una sucursal sense veu ni vot.

Jo formo part del club que respecta les institucions i la seva representativitat. De fet, crec que ser diputat i/o ocupar un càrrec que beu del suport popular exigeix un comportament singular. Això no vol dir un caràcter elitista, ans al contrari, només requereix una actitud de respecte.

Ahir els focus apuntaven a l’expresidenta del Parlament, Nuria de Gispert, on en una piulada insinuava que Arrimadas, Girauta, Millo i Dolors Montserrat eren uns porcs. Un comentari que pot ser divertit en molts espais, però és impropi de qui va ocupar la presidència de la segona institució del país.

Tot i que és cert que avui no ocupa la cadira de Roger Torrent, de Gispert amb aquesta actitud el que fa és degradar la institució i la seva solemnitat. Com a expresidenta del Parlament no pot actuar com una troll de la xarxa i esperar que això no tingui el seu eco mediàtic, i encara menys quan fa dos dies la Generalitat anunciava que li atorgaven la Creu de Sant Jordi.

Algunes de les reaccions que aplaudien les paraules de la portaveu nacional de Demòcrates asseguraven que cal dir “prou” al bonisme i posar sempre l’altra galta. La cosa no va per aquí. Si ens creiem les institucions i la seva solemnitat, aquest comportament és inexcusable. Posar-se al mateix nivell que aquells que sí que treballen per desvalorar les institucions catalanes provoca, precisament, rebaixar la seva categoria.

A l’expresidenta de Gispert li hem de dir prou, prou d’aquesta deriva incendiària. No és una qüestió de tenir la pell fina, tot rau sobre la que representa. Si ens estimem les institucions i ens creiem la seva representativitat, els primers que han de pregonar amb aquest reconeixement són aquells que ocupen o han ocupat un càrrec de pes.

Relacionats