Dimecres, 18 de Setembre de 2019 - Edició 419
La República

Colau, el lerrouxisme del segle XXI

Ada Colau com Lerroux, ho vaig escriure quan ella va anunciar que es presentava a les eleccions municipals de 2015, “una persona sense ideologia disposada a tot per mantenir la […]

Joan Puig
Joan Puig 27/05/2019
Ada Colau, en una imatge d'arxiu

Ada Colau com Lerroux, ho vaig escriure quan ella va anunciar que es presentava a les eleccions municipals de 2015, “una persona sense ideologia disposada a tot per mantenir la cadira i el poder”, ho ha confirmat avui mateix, en la seva roda de premsa. Ella s’ha mostrat dolguda amb els seus ciutadans que no li han donat la victòria.

El diumenge a la nit, l’actual alcaldessa de Barcelona, segurament un dels pitjors mandats en democràcia a Barcelona, va patir una crisi emocional. No podia entendre que no l’haguessin votat els barcelonins i barcelonines, ella que es creu ser la millor alcaldessa del món mundial. Les alarmes van saltar dins del moviment creat al servei del personalisme de l’alcaldessa i van tenir que reaccionar donant via lliure a qualsevol acció per mantenir la poltrona.

Ada Colau ha passat per l’alcaldia de Barcelona amb més pena que gloria, ni tant sols ha fet possible la més mínima part de la seva fracassada revolució. El poder real a Barcelona ha viscut com mai, ha fet més negoci que mai i ara han iniciat l’operació per impedir que Barcelona tingui un alcalde independentista, més encara no suporten que una persona lligada a les famílies de la capital i nou independentista convençut hagi guanyat les eleccions, ni que sigui per uns 5.000 vots.

Ada Colau ha estat una alcaldessa dolenta per Barcelona, però ha sabut acontentar al gran poder mediàtic, ha repartit amb amenaces milions d’euros de publicitat institucional per blanquejar la seva nefasta gestió i ara aquests mateixos poders de tota la vida de Barcelona han vist en ella la possibilitat d’impedir una alcaldia independentista.

Operació Godo/Colau consistent en primer sondejar un possible pacte de socialistes i comuns i un blanquejat Manel Valls que amb l’excusa del pacte de Ciudadanos amb Vox a Madrid trencaria l’acord i atorgaria els seus vots a Colau i Collboni i d’aquesta manera impedir l’alcaldia republicana de Maragall.

La jugada amb el vist i plau de Colau està al capdamunt de la taula dels grans lobbys de poder i a dins dels partits afectats, segurament no passarà, però els fets demostren que Ada Colau no té ni ideologia, ni honestedat, Colau és l’Alejandro Lerroux del segle XXI.

Postdata.- La clau de tot plegat està en el control de la Diputació de Barcelona, si els Comuns (5) no voten a ERC (16) la presidència del poderós organisme recau directament en el PSC (16) que malgrat empatar amb els republicans guanya en vots.

 

 

 

Relacionats