Dimarts, 18 Desembre 2018

Cinc pel·lícules per entendre la Transició

Cinc pel·lícules per entendre la Transició espanyola

|

A cada aniversari de la Constitució de l’Estat espanyol, recordem inevitablement la Transició espanyola, el moment en el qual la dictadura es va dissoldre per convertir-se en una consolidada democràcia. Com és evident, això no va passar tan alegrement i per aquest motiu, us volem recomanar cinc pel·lícules per tal de reflexionar sobre un moment històric del qual cada u en vol donar la seva versió. Les cinc pel·lícules que us recomanem, mostren cada una un aspecte de la Transició. Des de la violència terrorista fins a la comèdia surrealista, passant per la violència urbana, us deixem fer les crispetes per gaudir d’un dia imposat molt nostrat.

   

Amanece que no es poco (José Luis Cuerda, 1988)

Un enginyer espanyol, professor de la Universitat d’Oklahoma, torna a Espanya per gaudir d’un any sabàtic. En arribar, el seu pare i ell s’aventuren cap a un poble suposadament desert, però ple d’estranys elements que ens faran gaudir d’una agradable tarda. Alhora que mostra els absurds d’un Estat en canvi, que gràcies a l’absurd obté sentit.

Salvador (Manuel Huerga, 2006)

La història de Salvadro puig Antich és de sobre coneguda. Una història sublima la valentia de la joventut i condemna la justícia de l’Estat. David contra goliat. Puig Antich, fora de ser incriminat injustament, també fou l’últim pres polític condemnat a mort. Membre del grup Moviment Ibèric d’Alliberament. En un moment com l’actual, on la realitat dels presos polítics torna a ser actualitat, la pel·lícula no deixa de ser un bon record de les forces obscures que han governat l’Estat i l’han fet a la seva mesura.

El disputado voto del senyor Cayo (Antonio Giménez Rico, 1986)

La normalitat democràtica era un costum que calia re instaurar. En aquest film, podem veure una bona radiografia de l’Espanya que es deixava enrere i la que s’obria davant. Així, el camp i la ciutat col·lisionen, com el vell món que agonitza amb el franquisme i el nou que aspira a mirar a Europa.ç

R.A.F. Facción del Ejército Rojo (Uli Edel, 2008)

La violència terrorista d’esquerres va ser protagonista de bona part de la política europea. Per tal d’entendre el context polític de xantatge entre les diferents ideologies i entre els estats. També, en un moment com l’actual, on la violència política no es considera una via per a arribar als objectius proposats, R.A.F. Facción del Ejército Rojo, esdevé una bona excusa per reflexionar sobre el món dels anys setanta.

Yo, «el Vaquilla» (José Antonio de la Loma, 1985)

La violència urbana dels anys setanta és famosa per haver creat delinqüents com el Vaquilla. Exemple de la degradació material de la població durant el franquisme. La seva vida va estar marcada per les drogues i la marginalitat social. Una pel·lícula que es pot completar amb el catàleg de l’exposició del CCCB; Quinquis dels 80.

Seguiu-nos a:

EDITORIAL

OPINIÓ

Més llegits

Segueix-nos a

471 Seguir
59,031 Seguir