Dijous, 19 de Setembre de 2019 - Edició 420
La República

Català pertorbador

Alguns dels guardians de les essències pàtries espanyoles estan convençuts que aprendre el català i en català pot causar danys irreparables en l’esperit i en la configuració identitària d’aquells nens […]

Francesc Viadel
Francesc Viadel 16/06/2019
Imatge de la signatura del pacte entre PP, Ciudadanos i Vox per la Junta d'Andalusia / PP

Alguns dels guardians de les essències pàtries espanyoles estan convençuts que aprendre el català i en català pot causar danys irreparables en l’esperit i en la configuració identitària d’aquells nens i adolescents amb orígens andalusos o bé educats en el més estricte monolingüisme castellà.  En definitiva, uns tenen por que les criatures acaben fent-se catalans, els altres coses encara pitjors.

Ho hem vist a Andalusia on obligats per VOX, el PP i Cs han aprovat una partida de 100.000 euros per a donar suport a aquells membres de comunitats andaluses amb problemes en matèria d’immersió lingüística com Catalunya i València. De moment, per raons que es desconeixen, han decidit a abandonar a la seva sort als nens de les Balears.

Els diners han d’anar destinats per a que qualsevol estudiant andalús pugui estudiar en castellà en qualsevol lloc d’Espanya i per finançar aquelles activitats que permetin pal·liar els problemes que originen en els descendents d’andalusos els processos d’immersió en el sentit que puguin incidir en un abandonament progressiu de les seves arrels culturals i lingüístiques. Vaja, es tracta de preservar a tota costa de la contaminació catalana el massís de la raça en una Catalunya percebuda com una mena de règim talibà on, a més, es segrega als seus ciutadans segons la seva per procedència o origen. El relat és ridícul però efectiu quan qui se l’empassa no té més referències de Catalunya que una postal de la Sagrada Família ni més pàtria ni llengua que la que va heretar del franquisme.

Al País Valencià, els de Vox han anat encara un pas més lluny almenys pel que fa a les seves intencions. La seva síndica en les Corts, Ana Vega, ja ha avançat que estan allà per a acabar amb la precària Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. El valencià ha se ser voluntari i deixar de servir d’instrument d’expansió neocolonial a través del qual es vol imposar una llengua a algú que no la parla, ni ganes. És més, diu Vega que el valencià és el cavall de Troia mitjançant el qual els perversos socialistes, nacionalsocialistes de Compromís i els comunistes, transmeten la ideologia marxista i nacionalista als nens i joves espanyols. L’estranya diputada, aprofita per denunciar un genocidi de l’espanyol en el matxucat territori governat per Ximo Puig on en unes poques dècades potser només parlaran el català els especialistes en llengües clàssiques i alguns pobles de les comarques de l’interior sense accés a la xarxa Wifi.

Als de Vox el català els pertorba, tant com a uns quants milions d’espanyols educats en el supremacisme lingüístic que tenen una autèntica al·lèrgia a la diversitat.

Als uns i als altres el que millor els aniria és que el català desaparegués, com qualsevol altra llengua que no fos el castellà i que la resta d’idiomes nacionals com l’anglès o el francès esdevingueren el mal menor, una incomoditat més en el cas de la necessitat de veure món o de ser món.

La situació no sembla tenir sortida menys encara en un país on sistemàticament són els mateixos funcionaris de l’Estat els principals agressors contra el lliure ús del català, del gallec o del basc. Caldrien uns esforços ingents per part d’aquest mateix Estat per a generar un context favorable a la coexistència harmoniosa de les altres llengües, a l’intercanvi i el reconeixement. De fet, demanar a l’Estat que es limités a fer complir la llei en matèria lingüística ja seria tot un desafiament polític i, possiblement, també, un esforç inútil i carregós. Mentre tant, experts com la lingüista María Carme Junyent adverteixen de la precària situació del català en un context on menys del 40% de la població, en el cas de Catalunya, l’empra com a llengua habitual. Les faves estan contades.

 

Francesc Viadel

Relacionats