Divendres, 22 Març 2019

Carta a l’amic Joan Tardà

  • 35
  •  
  •  
  •  
  •   

“Quan Espanya parla de Catalunya no és una democràcia”, proverbi d’autor desconegut.

Amic Tardà, trobo a faltar aquells anys de trobada a Madrid dels vuit diputats republicans en aquell ja llunyà 2004 amb Joan Puigcercós al capdavant. Era un moment on vam poder parlar, discutir i consensuar quina era l’estratègia adequada. Recordo principalment el teu lideratge perquè ERC votés ‘No’ a aquell estatut retallat que van pactar Mas i Duran amb Zapatero amb nocturnitat.

Però també recordo la discussió que vam tenir per la famosa Llei de la Dependència, -una de les promeses frau de Zapatero-. Sempre et vaig dir que no tenia una dotació econòmica que la fes real. Tu honestament vas defensar que calia tirar-ho endavant igualment, ja que al final el PSOE acabaria posant els diners i que el pacte de progrés amb els socialistes espanyols ho requeria. Ho vam aprovar, però el diners avui dia encara no han arribat i els beneficiaris de la llei pateixen aquella falsa promesa del líder socialista. Però ho vam discutir, i en cap moment em vaig sentir a dir que era un “hiperventilat”.

L’altre dia en una piulada ens vas acusar de manipular les teves paraules, una piulada sense una trucada prèvia telefònica a l’editor per expressar el teu malestar. M’hauria agradat parlar-ho com sempre havíem fet, però la piulada feta directament a les xarxes no ens la mereixíem. Ho vam explicar en aquesta resposta, el matís d’una democràcia “low cost” el vas fer 24 hores després, no tot és culpa de la premsa.

Malgrat tot espero que puguem debatre amistosament el paper d’ERC davant la situació actual de desconcert, davant la repressió de l’estat espanyol, que quan parla de Catalunya deixa de ser una democràcia, ni que sigui “low cost”, per convertir-se en una màquina contra l’independentisme català. Igualment espero que ens concedeixis l’entrevista demanada de fa temps a La República, som més honestos que molts altres mitjans que intenten abatre l’independentisme.

Per acabar, amic Joan, sempre et tindré com una gran persona, amb qui podíem discrepar però per damunt de tot teníem l’amistat que vull seguir mantenint malgrat discrepàncies polítiques sobre el moment actual i com afrontar el post 1-O. Una fita que mai podem ni devem oblidar de la nostra història. Vam guanyar democràticament a un estat que quan parla de Catalunya deixa de ser democràtic, ens ha reprimit durament.

Una darrera cosa, cal que ens preparem pel fet que els independentistes, malgrat que guanyarem a Catalunya, no en tinc cap dubte, ja no serem necessaris a l’Espanya del PSOE i Ciudadanos.

 


  • 35
  •  
  •  
  •  
  •