Dimarts, 20 d'Agost de 2019 - Edició 390
La República

Cal prendre la iniciativa

Ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar en un breu acte al Pati dels Tarongers que el Govern restarà al costat dels presos i preses polítics en […]

Joan Solé
Joan Solé 31/01/2019

Ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar en un breu acte al Pati dels Tarongers que el Govern restarà al costat dels presos i preses polítics en l’imminent trasllat i inici del judici polític que els pot comportar un total de 177 anys de presó.

El tauler està llest, les peces es mouen i fora bo que les institucions catalanes comencin a plantejar-se, conjuntament, com tenen pensat respondre a les sentències. No és atrevit dir que cal esperar un miracle perquè el sistema judicial de l’Estat, amb un descarat caràcter franquista gràcies a la no depuració de la transició, no faci una sentència condemnatòria. Anirà a totes contra els legítims representants de l’independentisme.

Aquest any de presó ha fet molt explícita la manca d’iniciativa de les institucions catalanes per enfortir les reivindicacions d’independència i llibertat. La no investidura del president legítim, la no restitució dels consellers i els aniversaris de l’1 d’octubre i el 21 de desembre varen exposar la manca de lideratge i d’idees dels actors polítics per mantenir viva la flama de les mobilitzacions populars com a eina de pressió.

Una tònica habitual -i preocupant- de l’independentisme polític és que apel·la excessivament a la reacció, i no pas a l’acció. Una manera de tirar la pilota endavant i defugir d’estudi. Durant l’estiu es repetia, una vegada i una altra, que la tardor seria calenta. Es parlava del retorn dels presos i preses com una oportunitat per enfortir el discurs. Es defensava l’aniversari de l’1-O i el 21-D com dues finestres d’oportunitat.

La veritat és que la tardor ha sigut freda, la reacció que podia escalfar l’ambient fou estigmatitzada per la Generalitat i les bases que se senten incòmodes quan un independentista es manifesta encaputxat. L’aniversari de l’1-O va servir per fer visible la divisió dins l’independentisme, i el 21-D va regalar la imatge d’un Govern colonial que rep amb honors el Gobierno de la metròpoli.

Creure que les sentències, o el mateix judici, poden ser un detonant per si soles per canviar les coses és una arma de doble tall. L’excepcionalitat exigeix iniciativa, no pas a una mena d’improvisació política arran de la reacció popular. Perquè si no hi ha una comunió entre les institucions i les entitats ens trobarem amb la reedició de l’1-O i el 21-D.

Relacionats