Diumenge, 18 d'Agost de 2019 - Edició 388
La República

Buch diu al TSJC que no va ordenar obrir locals per l’1-O com a alcalde de Premià de Mar

Assegura que només va signar un decret d’alcaldia a favor del referèndum abans de ser suspès pel TC i que, després, ja no va donar cap instrucció

Avatar
Agències 16/07/2019
Miquel Buch, en una imatge d'arxiu / Junts per Catalunya

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha explicat aquest dimarts al matí davant de la magistrada instructora del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que després que el Tribunal Constitucional (TC) suspengués el decret de convocatòria de l’1-O ell ja no va fer cap altre actuació com alcalde de Premià de Mar. Així, només va signar, abans de la suspensió, un decret de suport polític al referèndum. També ha negat que ordenés obrir locals municipals per facilitar les votacions. Buch ha declarat per segon cop al TSJC com a investigat per desobediència, aquesta vegada només per la seva actuació com a alcalde i no pas com a expresident de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La declaració ha durat una mitja hora i el conseller ha respost, de forma tranquil·la, a totes les parts.

Segons fonts jurídiques, Buch s’ha escudat en tot moment en la seva doble condició d’alcalde i president de l’ACM per diferenciar les seves funcions. Així, com a dirigent de l’associació municipalista va participar en actes de campanya a favor del referèndum, però com a alcalde, ha dit, no va fer res més que el decret d’alcaldia, de caire polític, inicial. El fiscal li ha preguntat perquè després de la suspensió del TC no va fer un altre decret suspenent el primer decret, i Buch ha afirmat que no calia.

La defensa de Buch ha aportat al tribunal diversos certificats del secretari municipal de Premià on assegura que no hi ha existeix altre decret a banda de l’emès abans de la suspensió, i que el consistori no va fer cap altra actuació per impulsar el referèndum. També ha certificat que les claus dels diversos locals municipals utilitzats per votar les tenien diverses persones, com les plantilles dels centres o personal de neteja i seguretat. De fet, el secretari va decidir no signar el decret d’alcaldia perquè era urgent i no tenia temps de fer un informe jurídic. Davant dels dubtes legals que tenia, va decidir no signar-lo.

Buch també ha estat preguntat per una llista de locals que tenia la Policia Local. Ha dit que ell no controlava els locals i que no va donar cap instrucció als comandaments policials, que tenien l’ordre del TSJC de vigilar les urnes utilitzades per les eleccions convencionals i a qui no va donar cap instrucció sobre la matèria. De fet, dels vuit locals on es va poder votar a Premià, almenys tres eren municipals: un pavelló poliesportiu, una biblioteca i una escola d’adults. La resta eren de la Generalitat o altres organitzacions.

En sortir de la declaració, Buch ha dit als mitjans que ell, com alcalde, va fer el mateix que molts altres alcaldes catalans, responent al requeriment de suport que havia fet la Generalitat amb un decret polític de suport, “fets constatats que formen part dels arxius de l’administració local”. També ha explicat que molta gent tenia claus dels locals, com les associacions de mares i pares d’alumnes, equips de neteja i manteniment, i que es van obrir com molts altres locals del país. “Això demostra que no va ser una bogeria dels diputats al Parlament, el Govern o els alcaldes, sinó una cosa de la societat catalana que volia participar en el referèndum”, ha conclòs.

En la seva declaració com a investigat al novembre, Buch ja va dir que no va rebre cap requeriment ni avís del Tribunal Constitucional, i que només va ser després del tercer correu, el 13 de setembre, quan tots els ajuntaments de Catalunya van rebre una notificació de la Delegació del govern espanyol a Catalunya on s’informava els consistoris que la llei del referèndum havia estat suspesa pel TC i que hi havia actuacions judicials en curs.

El tribunal va estimar parcialment a l’abril un recurs d’apel·lació de fiscalia i va reobrir la causa, que havia estat arxivada pel que fa a la seva actuació com a president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), i també per a l’exalcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras. La sala civil i penal constatava aleshores que hi ha unes diligències d’investigació de fiscalia que sostenen que Buch hauria signat un decret mostrant el seu suport al referèndum i hauria ofert locals que poguessin ser utilitzats com a centres de votació.

El TSJC havia arxivat al gener la causa Buch i Lloveras per promoure l’1-O entre els alcaldes, en concret per tres correus electrònics que van enviar com a dirigents municipalistes entre el 6 i el 12 de setembre del 2017 als alcaldes catalans, instant-los a col·laborar amb l’organització del referèndum, després que el Parlament aprovés les lleis del referèndum i de desconnexió i que el Govern signés el decret de convocatòria de l’1-O. Tots aquests preceptes legals van ser suspesos pel TC i es va advertir moltes autoritats públiques, inclosos els alcaldes, que no fessin cap pas per tirar endavant el referèndum. Les notificacions van arribar a l’ajuntament de Vilanova i Premià el 12 de setembre. Buch i Lloveras van declarar al novembre al TSJC i a principis d’any es va arxivar la causa que posteriorment es va reobrir parcialment.

Relacionats