Dijous, 19 de Setembre de 2019 - Edició 420
La República

Bou: “Si el PP desapareix de l’Ajuntament seria el primer cop que m’estavello: he muntat sis empreses”

Entrevista al candidat del PP a les eleccions municipals de Barcelona, Josep Bou

Marina Almansa
Marina Almansa 10/04/2019
Josep Bou (PP) Fotofrafia: Marina Bou

Va cantar el ‘Noi de la mare’ i va fer gala dels seus 12 cognoms catalans. Al final, ha resultat que en tenia un més, però Josep Bou només ha pogut furgar l’arbre geneaològic fins als seus besavis. L’expresident de l’associació d’Empresaris de Catalunya reconeix que està protagonitzant gags propis del Polònia per donar-se a conèixer com a alcaldable de Barcelona pel PPC. El “bufó” de l’unionisme que podria haver militat a Fuerza Nueva l’any 1978 desmenteix rotundament aquest “invent”. De fet, si ETA existís, l’empresari creu que “haguera pogut ser el tercer assassinat”, referint-se a la tasca del periodista Xavier Vinader. El candidat, que creu que obtindrà cinc regidors a l’Ajuntament de Barcelona, es nega amb cos i ànima a assistir a un debat amb Quim Forn (JxCAT) a Soto del Real i arremet contra l’independentisme: “És malvat”. És per això que, davant de la dicotomia “del populisme de Colau” i “la República d’ERC i JxCAT”, Bou allarga la mà a Valls, Collboni i Vox –si és que es presenta.

A qui no abraça l’empresari és el feminisme. El popular pretén aclarir les seves polèmiques declaracions del 8-M i acaba reafirmant-s’hi: “Les dones venen més que els homes perquè són més trempades. Ho vaig dir amb tot el meu cor”. Després d’una passejada per la plaça de Francesc Macià i unes fotografies “que representen la veritable Barcelona”, ens trobem a la seu del PP.

Què li va dir Casado perquè acceptés el repte de ser alcaldable del PP a Barcelona tenint en compte que el partit –tant a Catalunya com a la ciutat- travessa per un dels pitjors moments?

Jo, com a president d’Empresaris Catalunya, ja tenia una inquietud: demostrar que el procés tenia efectes negatius per a Catalunya. La veritat és que he anat a tots els actes on m’han convidat, com als del PSC, C’S, PP -i també un de Vox-, representant l’entitat. No estava a favor de cap partit, però l’entitat és transversal i volíem ser la veu dels empresaris no nacionalistes. En un d’aquests actes del PP, Casado va voler parlar amb mi. Ell em va demanar ajuda: em va dir si podia comptar amb mi, i m’hi vaig negar. Jo li vaig començar a dir coses perquè em deixés marxar, però no hi va haver manera: “No soc del PP, ni m’afiliaré”, “faré una candidatura amb gent amb talent, empresaris, que aportin quelcom nou, independents”, etc. Tot i això, em va contestar: “El que vulguis”.

Li vaig demanar temps fins a Nadal per a rumiar-m’ho i al cap d’una setmana ja m’estava trucant. Vaig reunir la meva família i els meus 80 treballadors i tots ells em van donar el vistiplau. Si m’hagueren dit que no, no hi hagués anat. Amb el ‘Sí’, el vaig trucar i… aquí estic.

Ho dic perquè algunes enquestes us esborren del mapa postelectoral a l’Ajuntament…

No passarà. Seria el primer cop que m’estavello. Jo com a empresari he muntat sis empreses.

Però per què compara i apel·la constantment l’empresa amb la política?

Perquè sóc empresari! No puc deixar de ser-ho. Penso com a tal. Ja farem polítiques, però jo el que vull fer és despolititzar Barcelona: hi ha molta política sectària. Colau només ha governat pels seus. Vull tenir un criteri d’administració i fer-ho bé. Per desgràcia, les eleccions tindran un caire polític, però s’ha de votar a la persona i el gestor. S’ha de recuperar la figura del gestor.

És potser per evitar que “s’estavelli” que opta per una campanya mediàtica? Em fa l’efecte que es parla molt que posa el caganer, de la samarreta de “No existe la República, idiota” que va portar al FAQS, de la idea de crear un cos de militars paracaigudistes a la ciutat o d’escalar l’Ajuntament per treure el llaç groc… però poc de polítiques reals.

És la meva manera de ser: bastant lacònica, clara i directa. Jo no sóc polític. Els empresaris som pragmàtics, no dogmàtics. Trepitgem de peus a terra. No sé si he sobreactuat, cregui el què vulgui i jo li acceptaré. Però jo he intentat donar-me a conèixer. Fer-ho, en mitjans com TV3, m’ha donat l’oportunitat de sortir al Polònia per la gracieta (molt respectuosa) de la samarreta al FAQS. Aquella frase (‘No existe la República, idiota’) em va fer molta gràcia. Em va anar bé i m’he fet molt més mediàtic.

Per tant reconeix que aposta per campanya mediàtica per donar-se a conèixer. Però no només en el cas del FAQS. Per exemple, la proposta del cos militar paracaigudista, també ha estat una notícia sonada.

Aclarim el tema dels militars perquè es va treure de context i la premsa ho va recollir com va voler. El militar és militar a l’exèrcit, i l’exèrcit no pot estar barrejat amb la vida civil. Jo vaig dir que la seguretat és un dels grans problemes i la solució és tenir una Guàrdia Urbana armada moralment i tècnicament. La manera és tenir una unitat de 500 homes, però jo no vaig dir que els paracaigudistes formessin part d’un cos militar. Ja existeix la USP, però la vull molt més reforçada. Aquesta unitat estaria formada per gent professional: la BRIMO hi entraria.

Per paracaigudistes?

El cos de paracaigudistes són unitats especials molt ben preparades. Jo vaig estar a la brigada paracaigudista i sé de què parlo. Van contribuir molt en la lluita antiterrorista. Es podria posar en marxa en dos mesos, juntament amb un binomi, amb altres policies, però no militars!

“Mai més vull que ningú digui que el PP és anticatalà. No ho suportaria, això! Jo soc català i espanyol, oi tant!”

Un dels altres episodis comentats va ser la seva presentació: dir que té 12 cognoms catalans i fer-ne gala com ho va fer, és compatible amb voler lluitar contra el “nacionalisme”?

En tinc més de 12. L’últim és Puigdesens, però he pogut arribar fins al meu besavi. Ho vaig dir per donar a entendre que jo soc català. Ho pot ser també un García o un Fernández: ser català és voler ser català. Però això anava dedicat als nacionalistes, a aquest món petitó i provincià que tenen ficat al cap. Per dir “jo sóc català” i, sent català, estic amb el PP. Mai més vull que ningú digui que el PP és anticatalà. No ho suportaria, això! Jo soc català i espanyol, oi tant!

Però el bloc constitucionalista acusa l’independentisme de ser supremacista, xenòfob i diferenciar entre catalans i espanyols… fer una apel·lació tan contundent a la identitat catalana no dona ales a aquest “argumentari”?

No. Cap. Jo he nascut a Vic. Vaig aprendre el castellà amb tres anys. Ho conec perfectament. He estat escalador montserratí. Conec el tarannà del catalanisme, i quan el catalanisme transita al nacionalisme i esdevé separatista. A mi ningú em vindrà a explicar res. Estimant Catalunya com ho faig jo es pot ser perfectament espanyol.

Li fa por convertir-se en el “bufó de l’unionisme”?

Riure i fer humor val la pena. Es pot ser molt feliç, així. Miri, jo vaig anar al FAQS: un programa difícil. A més, tothom duia el llaç groc. Tothom. Tot ple de llaços grocs! Anava pujant per la barana, i tot llacets! I jo em preguntava: “No és públic això?”

No és llibertat d’expressió que algú porti un llaç a la solapa de la camisa?

Sí. Jo no en porto, i també és llibertat d’expressió. Però la qüestió: em van imitar i em van posar com a bufó. Em va entrar un atac de riure de mi mateix. No em podia aguantar a la cadira. No em van ofendre, em vaig aplaudir i tot! Vam riure molt. Vaig felicitar a la professional, que ho va fer molt bé. A TV3 hi ha grans professionals, encara que es descuidin a la meitat de catalans. No sé si volien fer-ho o no, però a mi em van ajudar, em van fer més popular! Però tornant a la pregunta, no crec que ningú vulgui riure’s de mi.

Josep Bou (PP) Fotofrafia: Marina Bou

Un bufó que va militar a Fuerza Nueva l’any 1978, segons publicava el digital ‘Tot Barcelona’.

Ho vaig repetir moltes vegades. És mentida. Em va saber molt greu, a més. Interviu va publicar que un senyor era de Fuerza Nueva perquè Vinader –que és mort, màxim respecte- ho havia destapat, i posteriorment ETA el va assassinar. El segon cas encara va ser més clar: un altre senyor, que tenia un bar, dona i fills va dir: ”Yo ya estoy sentenciado” després que Vinader també hagués publicat el seu nom. I efectivament, el van assassinar. Vinader els assenyalava. Li van clavar sis anys de presó i va marxar. Quan va tornar, va ingressar a presó i mesos més tard Felipe González el va indultar. I em va saber greu perquè el què em volien dir és que jo també apareixia en una llista d’aquest senyor. Bé, una llista inventada feta amb una màquina d’escriure, sense signatura ni anagrama. Què és això? Quina cara van tenir! M’estaven assenyalant. ETA ja no existeix, però hagués pogut ser el tercer. A més, van utilitzar Vinader, que ja és mort, i segur que se n’arrepenteix.

(!) Però Xavier Vinader era periodista especialitzat en investigació de cèl·lules d’extrema dreta. De fet, va destapar informació sobre el terrorisme d’Estat dels GAL. L’està responsabilitzant d’uns assassinats…

Vostè ho faria? Aniria assenyalant gent perquè els matessin? Si és bona persona, no. Però vaja, no soc temorós i no tinc por.

 Bé. Descarta Fuerza Nueva, doncs. Però, i a Somatemps?

No. Ni afiliat, ni simpatitzant. No soc a cap llista. Jo conec totes les institucions que estan sota l’ordre constitucional. També Somatemps, la primera que va sortir i que no ha crescut. Posi-m’ho, que això és veritat.

El triangle de Bou, Valls i l’extrema dreta de Vox

Va dir que vol aturar Valls i Vox. Amb aquest perfil no creu que s’hi acosta més que no pas els atura? Què entenem, per aturar?

En aquests moments no aturaria ningú. Pretenc que creixin i pactar-hi. Ens entendrem segur. Vox encara no s’ha presentat i no sabem què pot passar. Però ho tenim molt clar: volem que marxi Colau i que no entri ni Maragall –que va dir que Barcelona seria la punta de llança de l’independentisme- ni Torra -que va dir que BCN seria la capital República catalana-. Jo vull una Barcelona de tots! Que hi capiguem tots. L’independentisme, també. Som tots catalans.

Però l’electorat sap quina diferència ideològica hi ha entre Bou i Valls? Que farà per diferenciar-se?

Valls és d’esquerres i socialista. Jo no sóc ni d’esquerres, ni socialista.

Doncs aposten per les mateixes polítiques, si més no les que coneixem…

A veure, la dreta fa créixer l’economia i l’esquerra la reparteix. És veritat que no hi ha gran diferència perquè volem el mateix per a Barcelona. Crec que a ell li costaria més abaixar els impostos, a mi no tant. Que els diners estiguin en mans de l’Estat, no de l’Ajuntament. Jo tindria un Ajuntament més petit i menys costós per als barcelonins. Així, la gent tindria més diners per consumir, el que diríem “diners de butxaca”. Si es consumeix més, els empresaris produirien més i la ciutat creixeria.

“Tenim l’obligació d’entendre’ns amb el PSC, Valls i Vox. Som constitucionalistes i ens hi hem d’entendre”

A Vox no vol definir-lo com un partit d’extrema dreta. De fet, insisteix en pactar-hi.

No sé què pot passar. El nord és fer marxar a la senyora Colau, la ideologia populista em preocupa moltíssim. Ho repeteixo, jo el que vull és que no es produeixin aquestes dues frases: “Barcelona, capital catalana” i “Barcelona, punta de llança de la República”. Per tant, la voluntat és que surtin els populistes però que no entrin els separatistes. És per això que tenim l’obligació d’entendre’ns amb el PSC, Valls i Vox. Tal com li dic. Som constitucionalistes i ens hi hem d’entendre.

Creu que l’independentisme és xenòfob?

L’independentisme és un moviment extremadament dolent per a Catalunya. El pitjor que es pot fer amb un poble és dividir-lo i confrontar-lo. Dels homes més insultats a Espanya he estat jo, m’han posat a caldo per Twitter! Algun dia sabrem el mal que fa el nacionalisme a Catalunya. Des del poder, dividir aquest poble, és punitiu. Els jutges ja ho diran. I fixi’s, no tinc un vocabulari tan ample, el que dic és més gros que xenòfob: és maldat absoluta.

Estaria disposat a anar a un debat electoral a la presó per poder competir amb Quim Forn en les mateixes condicions?

No! De cap de les maneres. Soc molt respectuós amb la justícia.

Per això mateix, tenen els seus drets polítics intactes fins que hi hagi una sentència condemnatòria, si és que no els absolen…

 Qualsevol actuació que es pugui fer ara és un error. Esperem i deixem treballar els jutges –que ho estan fent molt bé i pot parlar tothom amb llums i taquígrafs.

Li sembla bé la presó preventiva que ha dut als presos polítics a estar entre reixes més d’un any?

Sí. Però apunti això: Junqueras està a la presó per culpa de Puigdemont, perquè va ordenar fugir. Si no, estaria al carrer. Davant d’això, preventiva.

Llavors entenc que creu que Forn també estaria en llibertat. Per què no vol poder parlar amb ell en un debat amb les mateixes oportunitats per a tots els candidats a la presó?

De cap de les maneres. Estem esperant una sentència. A més, hauria de sortir de la presó, no? No, no. En Bou ha dit que no. Ho tinc claríssim, vaja.

Josep Bou (PP) – Fotografia: Marina Bou

Bou posa el focus de la campanya en l’okupació i els narcopisos

Últimament el veiem molt centrat amb la denúncia de l’okupació i els narcopisos. Promet que si fos alcalde acabaria amb tots els del Raval. Parla de la necessitat de fer un cens, però aquest cens ja existeix… Quants narcopisos hi ha i què s’ha de fer per a eradicar-ho?

Si arribem a l’Ajuntament trobarem calaixos buits i molta feina a fer. Cal saber moltes coses. L’altre dia vam anar al Raval i els veïns no sabien quants narcopisos hi havia.

Però què faria?

El què s’ha de fer és que la GUB sigui capaç d’actuar i desallotjar-los amb una unitat especial.

Però els desallotjaments no depenen exclusivament de competències de la Guàrdia Urbana…i vostè, alhora que recorda que el PP al Congrés ha presentat una proposta Llei per agilitzar les desocupacions en un termini d’entre 12h i 24h, ho sap.

Però si hi ha groga poden actuar. La Guàrdia urbana està paralitzada. Si nosaltres tenim aquesta proposta Llei, la Guàrdia Urbana desallotjaria tot habitatge ocupat sense autorització. Quan hi ha un narcopís -que és diferent d’una okupació-, i sabem que allà s’està cometent un delicte, es pot actuar sense ordre judicial. No en tingui cap dubte. Si soc alcalde, li garanteixo que no en quedarà ni un. Ja mirarem com es pot actuar.

Una de les seves polítiques d’habitatge és proposar que hi hagi lloguer social, “que no superi els 300 euros”. Estaria disposat a regular-lo, en aquest sentit?

Jo vull establir el preu en pisos de lloguer assequible per poder actuar amb una borsa de 8.000 habitatges d’entre 280 i 300 euros al mes. Si nosaltres fem un desallotjament, tenim l’obligació de donar una opció a una família. Ara bé, jo no vull regular cap lloguer! Mai posaré un topall als empresaris. Jo el què vull és que l’Ajuntament posi a disposició pisos de lloguer social, assequible, però regulació zero.

Aquests darrers dies hem conegut algunes posicions sobre el turisme a la ciutat de dues formacions municipals: la regidora Gala Pin titllava els creueristes de “plaga de llagostes”, mentre que l’alcaldable de la CUP, Anna Saliente, proposava expropiar hotels perquè fossin municipals. Què hi diu, Josep Bou?

Jo m’he patejat la ciutat i m’he reunit amb tothom. El turisme, si és ben ordenat –que no és tan difícil- és un premi. El PIB puja netament per dos motius, un per l’exportació i l’altre pel turisme. És molt important per a Barcelona. El turisme s’ha de respectar, promoure. S’han fet coses mal fetes, hem tingut un turisme de “coca-cola i baguette”. No deixem venir al turisme de qualitat perquè el govern municipal estableix moratòries als hotels de luxe. Barcelona ha de poder escollir quin turisme vol. No hem d’expulsar ningú, però de mica en mica s’ha d’anar modulant el concepte de turisme: el volem de qualitat.

Feminisme, als ulls de Bou: “No sóc feminista perquè és una ideologia”

 Josep Bou és feminista?

No. És una ideologia, així de clar. Jo tinc 80 treballadors. El 80% són dones. Els dos càrrecs principals a la meva empresa són ocupats per dones, i els vuit càrrecs restants, també. Jo miro el talent i el que val la persona, no el gènere. Crec profundament en la igualtat d’oportunitats. Jo sóc fill d’una mare i estic casat amb una dona, no se’m pot titllar de res!

… Creu que la igualtat rau en voler “acontentar” les dones com va dir el 8M?

No, jo parlo d’allò que sé, del reflex de la meva empresa. El 80% de les quals parlava, són venedores i venen més que els homes, perquè són més trempades. Ho vaig dir amb tot el cor. Si poso a homes venent, mare de Déu! I hi ha dones dirigint l’empresa.

“Jo no sé per què, però l’enginy ve d’enginyeria. Enginyers de camins, electricistes, mecànics. No hi ha dones!”

Per què creu que som “més trempades” i en canvi que els homes tenen més “enginy”? Això és fomentar la igualtat? O perpetrar estereotips masclistes?

Bé. Simpàtiques, sí. Jo no sé per què, però l’enginy ve d’enginyeria. Enginyers de camins, electricistes, mecànics. No hi ha dones! I jo em pregunto: “Per què? Serà que no els hi agrada?” En canvi, la Judicatura, està plena de dones. No busqui coses on no les hi ha.

Jo li faig les preguntes en funció de les seves declaracions.

Han agafat aquesta broma i…

Moltes dones no s’ho van prendre com una broma.

És que la premsa hi afegeix una cueta i… vol que li digui la meva opinió? Vostè és més simpàtica que aquest home d’aquí davant! (El seu cap de premsa). Això és la meva opinió, i no és terrible! Ni és masclista, ni feminista, ni Sant Pere!

Posem-nos seriosos. A Barcelona hi ha un abús sexual al dia i una denúncia per violació cada dos dies. Què faria Bou per aturar aquesta xacra?

S’ha de fer una defensa immediata, i de quina manera! Què s’hauria de fer? Donar seguretat a dones, nens i vellets, també. Amb gent preparada, establir mecanismes de seguretat amb binomis, amb càmeres monitorades per tot arreu… I ja li asseguro que això baixaria les dades.

Josep Bou (PP) Fotofrafia: Marina Bou

Amb què més ens sorprendrà durant la campanya? Seguirà els passos de l’alcaldessa i es farà ‘youtuber’, Josep Bou?

Sí. Nosaltres també fem vídeos de campanya on ensenyem el que visitem a la plataforma ‘Yo Con Bou’. És trempat, una cosa maca. Aquest dijous escalo el Cavall Bernat a Montserrat i penjaré una bandera de Catalunya i una d’Espanya a la Moreneta.

Sí, no és fàcil escalar, allò, però com que sóc escalador i estic en forma, ho provarem.

Relacionats