Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Vuit anys aprenent a aprendre

L’any 2004 Salvador Cardús publicava a l’Avui un article titulat “Aprendre a aprendre”, en el qual criticava l’enfocament que començava a rebre l’educació universitària d’ençà el procés de convergència amb […]

Pol Cruz-Corominas
Pol Cruz-Corominas 19/12/2012

L’any 2004 Salvador Cardús publicava a l’Avui un article titulat “Aprendre a aprendre”, en el qual criticava l’enfocament que començava a rebre l’educació universitària d’ençà el procés de convergència amb Europa. Feia referència als vents contemporanis que apostaven –i aposten– per fer gravitar l’educació cap a un conglomerat de procediments, actituds, valors i normes més que no pas de continguts conceptuals. Cardús sentenciava: “ja em perdonaran si no sóc progressista segons els cànons, però només em veig capaç de formar persones crítiques si tenen criteri, i només es pot tenir criteri si se sap alguna cosa, si aconsegueixo vincular-los a alguna tradició de coneixement. La qüestió no és limitar-se a aprendre a aprendre, que això només és el mètode, sinó aprendre alguna cosa valuosa.”

Vuit anys després d’aquell article hem tingut ja l’oportunitat de veure una mica més a què feia referència aquella afortunada consigna: en efecte, les universitats han reduït el nombre de classes magistrals i han donat més èmfasi a la responsabilitat de l’estudiant fora de l’aula, individualment i en grup. Sens dubte, també, globalment l’estudiant adquireix menys coneixements, perquè els que es posen en exercici a les sessions pràctiques giren i no excedeixen d’allò explicat a les classes magistrals, i aquestes en són menys.

L’”aprendre a aprendre” pretenia respondre a la necessitat de defugir el model educatiu que recitava els dotze apòstols d'una tirada. En la línia del que criticava Cardús, és cert que l’objectiu de l’educació no pot acabar reduint-se a un coaching que simplement ens emmotlli a les exigències del món laboral. Però també ho és que, i més ara que l’atur juvenil fa estralls, la funció social de la universitat no pot desentendre’s de la necessitat de guanyar-se la vida sense haver d’anar a servir cafès a Londres.