Dimarts, 15 de juny de 2021 - Edició 1055
La República

Súbdits d’Espanya, espoli fiscal i crisi econòmica

Ser espanyol té un preu: 2.400€ per català a l’any. Un grup d’experts ha estimat el dèficit fiscal de Catalunya en 17.000€ milions d’euros a l’any, prop de 3 bilions […]

Salvador Garcia
Salvador Garcia 15/07/2008

Ser espanyol té un preu: 2.400€ per català a l’any.

Un grup d’experts ha estimat el dèficit fiscal de Catalunya en 17.000€ milions d’euros a l’any, prop de 3 bilions de pessetes. Això equival al 10% del PIB de Catalunya, a 2.400€ per cada un del 7 milions de catalans, incloent els que no poden arribar a fi de mes.

Dèficit fiscal o espoli fiscal? Com a poble solidari hem d’ajudar a altres comunitats menys desenvolupades de l’estat. Quant? Hi ha alguns referents, com Alemanya, on el Tribunal Constitucional ha establert que el dèficit fiscal d’un lander no pot ser en cap cas superior al 4%, que més enllà és espoli fiscal. Un 4% és molt, ja que significa que cada any es transfereix el 4% de la riquesa del país a altres territoris, però es podria acceptar aquesta xifra com a màxim acceptable. Així, fixant aquest límit del 4%, i tenint en compte que Catalunya aporta el 10% del PIB, ja no es pot parlar només de dèficit fiscal, sinó d’espoli fiscal. Com a ciutadans espanyols hauríem d’aportar 1.000€ per català a l’any, el 4% del PIB. Com a súbdits espoliats pel Regne d’Espanya aportem cada català 2.400€ a l’any.

Aquest espoli fiscal és més rellevant en moments com els actuals de crisi econòmica. Assumint que hem de ser solidaris i aportar com a solidaritat el 4% del PIB, sense espoli fiscal diposaríem de 11.0000€ milions més a Catalunya, o 1.400€ per català més a l’any. Així, sense espoli fiscal, podríem retornar a tots els catalans 1.400€ a l’any que segur que ens anirien molt bé per fer front als increments dels preus de la benzina, dels aliments o de les hipoteques (seria a tots els catalans, treballadors, aturats, jubilats i nens, i no només als que treballen i que tenen una renda mínima, com s’ha fet amb els 400€ que ha donat el govern espanyol). O podríem rebre serveis equivalents a aquests 1.400€, com escoles bressol gratuïtes, sanitat pública amb menys llistes d’espera o autopistes sense peatge, a l’igual que els reben altres territoris de l’estat en part gràcies a la contribució fiscal catalana. O podríem eliminar els barracons escolars, ajudar al més de milió de pobres que tenim a Catalunya, desenvolupar la llei de dependència, o complementar les pensions insuficients que reben les vídues. Aquests 11.000€ milions podrien servir per invertir en infraestructures, per així fer jugar al govern un paper anticíclic en moments d’aturada econòmica com l’actual. I a més, si a part de no tenir dèficit fiscal tinguéssim sobirania fiscal, podríem desenvolupar una fiscalitat específica pel teixit empresarial català, establint fortes bonificacions per reinversió de beneficis o per inversió en R+D, o directament baixar els impostos a les empreses i als ciutadans.

S’acabarà l’espoli fiscal? No si seguim amb el model actual. Acabar-se vol dir que el dèficit fiscal sigui el 4% del PIB, que passi de 17.000€ a 7.000€ milions d’euros, i això no ho defensa ningú. El nou model que s’està discutint no contempla disminuir gaire el dèficit fiscal, i ni de bon tros arribar al màxim del 4%. I mentrestant anem perdent competitivitat i benestar, accentuat en moments com l’actual de crisi econòmica, on disposar d’aquests recursos seria tan positiu pel país. I així any rere any.

No hi ha alternativa. És igual la llengua que es parli o la selecció que es vulgui que guanyi. El model autonomista és el que és, i no permet marge de millora. O s’accepta el model actual, i per tant l’espoli es perpetua, o es trenca el model actual. Alguns potser desitjarien una solució intermitja, una relació diferent amb Espanya, però dins d’Espanya, on entre altres es tingués un sistema de finançament just per Catalunya. Però això s’ha intentat moltes vegades, les últimes amb el nou Estatut i amb la negociació actual del finançament, però el dèficit fiscal, l’espoli fiscal, continua i continuarà. Aquesta situació d’espoli és coherent amb l’incompliment sistemàtic de les promeses fetes a Catalunya, des de respectar l’Estatut aprovat pel Parlament fins a traspassar l’aeroport o Renfe.

No hi ha alternativa. O ho acceptem el model actual o tranquem la baralla. O espoli o llibertat. O súbdits del Regne d’Espanya o ciutadans de la República Catalana.

P.D. El govern de l’estat acaba de fer públiques (per fi!) les seves balances fiscals i afirma que el dèficit fiscal no és del 9.8% com afirma la Generalitat, sinó del 8,7%. Més enllà de la fiabilitat de les dades (!), l’argument no canvia: fins 4% de dèficit, ciutadans d’Espanya; més enllà del 4%, súbdits d’Espanya.

Triem: súbdits del Regne d’Espanya o ciutadans de la República Catalana.