No cal votar Ramon Tremosa per indignar-se per algunes crítiques que rep. Em refereixo a algunes crítiques especialment desafortunades que ataquen a la persona, o crítiques que porten implícita l’exclusió del projecte independentista als que no són (molt) d’esquerres, molts dels quals, de fet, han fet confiança en algun moment a ERC.
El darrer exemple ha estat l’observació del sempre ponderat Conseller Huguet que ha comparat el “Junqueras del Baix Llobregat” enfront el “Tremosa de barri ric”. Més enllà de que no estic segur de que l’afirmació sigui correcta, vàries preguntes: els benestants de Barcelona caben en el projecte d’ERC? Memòria històrica: quin era l’origen de molts fundadors d’ERC? Macià era un proletari? Els rics poden ser independentistes i representar o sentir-se representats per ERC? Em recorda la crítica al President Montilla pel seu origen andalús. La Catalunya real inclou el Baix Llobregat i la Catalunya interior, la Barcelona benestant i la Barcelona marginal, els catalans de naixement i d’adopció. Tots som necessaris per aconseguir la independència. Critiquem als polítics per les seves idees, no pel seu origen. No cal votar Tremosa per demanar que no s’utilitzin arguments demagògics per atacar a persones enlloc d’idees, avui Tremosa, ahir Montilla, demà qualsevol de nosaltres.
Després de la perla sobre el seu origen, i entrant al debat de les idees, Huguet compara Junqueras “Keynes, al servei de la Catalunya de les classes populars i a favor de l’estat català”, enfront al Tremosa “neoliberalista (sic) Hayek, de la dreta i en contra de l’estat”. Més enllà de que no entenc el concepte de “neoliberalista Hayek” (em sona a “neocomarxista Marx” o “neokeynesià Keynes”), una pregunta: les posicions de Tremosa i Junqueras en temes econòmics, amb les competències actuals que té la Generalitat, són molt diferents? Tots dos no podrien formar part del mateix projecte polític? No és de fet una anomalia que no formin part del mateix projecte polític? És més, no és ERC qui defensa fer una candidatura conjunta a Europa? Per un tema de credibilitat no els presentem com antagònics, perquè no ho són. Confusió a més entre dreta i liberalisme. Ser liberal no vol dir ser de dretes, i liberal no vol dir neoliberal. Per cert, els liberals cabem a ERC? Si no vaig errat Carod i Puigcercós, en alguns moment, s’han definit com a liberals (si no recordo malament, Carod en l’entrevista que li va fer Sala-i-Martín i Puigcercós en el seu llibre). De fet, la tradició i història d’ERC té més de liberal que de socialista o marxista. Última confusió, aquesta per contraposar “a favor de l’estat català” (Junqueras) i “en contra de l’estat” (se suposa que Tremosa). Són incompatibles les dues coses? A algú li agrada l’estat que està construint el PSOE o el anhela Iniciativa? Es pot estar a favor d’un estat propi, però que aquest sigui molt més petit? (Una vella reflexió al respecte, “Estat, menys estat, millor estat“, on defenso, des d’una posició liberal, que hem de tenir estat propi per aprimar-lo i fer-lo més eficient, però que si no s’hi està d’acord primer siguem independents i després ja decidirem si volem més o menys estat). En fi, no crec que aquesta mena de “suport” ajudi gaire a Junqueras.
Com a contrapunt m’ha agradat, sense compartir-lo de tot, l’article del Vice-President Carod. Carod, reconeixent el perfil sobiranista de Tremosa i les seves qualitats, defensa el vot a Oriol Junqueras en base al que faran els dos eurodiputats en funció del grup parlamentari del que formaran part. Discussió d’idees i projectes, sense entrar a consideracions personals innecessàries i arguments polítics com a mínim confosos. També m’ha agradat que en aquest article Carod no només ha contraposat Junqueras a Tremosa, sinó també als candidats del PSC i IC. Continua però insistint en l’eix dreta-esquerra, gran argument (i en la meva opinió trampa) del Tripartit. Amb l’asfíxia econòmica i deslleialtat institucional permanent de l’estat espanyol el que compta no és l’eix esquerra-dreta sinó l’eix sobiranista-unionista. No ens confonem: el rival potser és Tremosa, però l’enemic no és Tremosa.
