Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

No em cridis

Llegeixo que la Federació Espanyola de Futbol ha ordenat que demà, a l’Estadi de Mestalla, l’himne d’Espanya soni a cent vint decibels per tal de silenciar els més que probables […]

Pol Cruz-Corominas
Pol Cruz-Corominas 20/04/2011

Llegeixo que la Federació Espanyola de Futbol ha ordenat que demà, a l’Estadi de Mestalla, l’himne d’Espanya soni a cent vint decibels per tal de silenciar els més que probables xiulets dels blaugranes presents al Camp. La FEF vol evitar reviure l’estrident ridícul de la Copa del Rei de 2009 en la qual les aficions catalana i basca van posar de manifest el seu amor incondicional als símbols de la pàtria.

Sensacional metàfora del que és Espanya. Espanya és justament això: cridar més. Bramar, imposar-se, el ‘por mis cojones’ i el ‘qué pone en tu DNI’. Maneres molt primàries. Espanya sempre s’ha resumit en cridar més perquè sap que si entra al terreny del raonament és fulminantment derrotada. Ben bé com el nen que es tapa les orelles i crida perquè no vol haver d’escoltar el que li diuen.

Cridar és l’antònim de dialogar. Ja quan Catalunya es regia pel pactisme a l’edat mitjana –fet diferencial que avui dia ha degenerat fins a tal punt que Duran i Lleida és el polític més ben valorat del país- a Castella vivien sota la màxima de “Ley es lo que diga el Rey”, i tant amples.  Tot el que ve, ja prou conegut, són també cent vint decibels que en alguns casos representen la rebequeria del qui es va quedant sol: Mèxic, Filipines, Cuba, el Marroc, el Sàhara… I l’eixordador espectacle de l’illot del Perejil, sens dubte.

Cent anys després de l’”Escolta Espanya” tot el que pot oferir-nos la cortesa interpel·lada és una pujada de volum. I calli, que diria aquell. No hi ha hagut mai escolta perquè l’himne, aquest sí que atronador, sempre s’ha sobreposat a la nostra veu. En qualsevol país civilitzat, que l’afició del millor club de la lliga xiuli l’himne nacional seria una qüestió de primer ordre i ningú s’aixecaria de la taula fins que el tema fos resolt. Espanya és poc llesta per fer una reflexió per altra banda tant evident. La seva resposta és exactament la mateixa que la que ha tingut pel fet que 257.000 barcelonins dediquessin un diumenge a anar a votar una consulta no vinculant. L’Espanya tronada crida perquè no sap parlar: missatge rebut.