Edició 2326

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 07 de desembre del 2024
Edició 2326

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 07 de desembre del 2024

Justícia i espanyola?

|

- Publicitat -

Saïda Saddouki ha estat condemnada a pagar cinc euros diaris durant sis mesos i a indemnitzar amb 600 euros al capità de la Guàrdia Civil espanyola, Bartolomé del Amor, com a autora d’un delicte d’injúries greus amb publicitat. Del Amor va denunciar Saddouki després que la dona l’hagués denunciat prèviament a ell per dir-li mora catalanista. La sentència judicial entén que les acusacions realitzades per Saddouki són falses i la condemna per haver perjudicat la fama i la dignitat* de l’agent arran de la repercussió mediàtica que ha tingut el cas.

Publicitat

Els fets van passar el dia 16 d’agost de 207. Saïda es va presentar a la caserna per parlar amb el capità Del Amor amb qui tenia una entrevista de treball i ho va fer en català. Per a sorpresa de l’al·lota l’agent de l’entrada li va respondre amb un “a mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo, porque hablas raro, no te puedo dejar pasar. Así que… tú decides! Si me repites lo que me has preguntado en castellano te dejo pasar y te devuelvo la documentación”. Saddouki explicà que la van tenir retinguda a la porta de la caserna durant més de 20 minuts i que finalment no la van deixar entrar.

Saddouki hi tornà l’endemà amb la intenció de poder parlar amb el capità, amb qui tenia aparaulada una feina com a intèrpret. I va fer la pregunta mig en castellà i en català: “Buenos días, vengo al departamento de policia judicial (pronunciat en català) con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?”. La resposta del mateix agent va ser idèntica a la del dia anterior. La intèrpret contà que després de fer passar la seva bossa per la cinta de control, l’agent no la deixava passar i li va advertir: “Bueno qué, me vas a hablar en mi idioma o qué (…) piensa que el bolso ya ha pasado, lo tienes ahí? (…) Tu estás obligada a hablar en castellano, que estás en España!”. Finalment, Saddouki va poder entrar a les dependències de la caserna.

Un cop a dins, el capità Bartolomé del Amor li va dir: “A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tu a defenderlo! (…) Además, me tienes que decir por qué defiendes el catalán? No es tu idioma!”. Davant la reacció del capità, Saddouki va contestar: “El catalán para mi es como si fuera mi lengua materna y propia, además me gusta como lengua y me apasiona”.

“¿Qué quieres decir con esto? Eh, dime… Lo que me faltaba, una mora catalanista, eso nunca lo he visto en mi vida (…) –va contestar-li el capità–. Y aquí no te quiero ver, así que no vuelvas más. Tu lo has querido y sabes que aquí en esta casa no hay otra cosa que odiemos más como este maldito idioma y posturas como la tuya!”.

Fins aquí la narració dels fets, segons que els va explicar dies després Saïda Saddouki, en una roda de premsa després d’haver posat el cas en mans de l’Oficina de Drets Lingüístics i amb el suport d’OCB. Saddouki mai no va posar, emperò, cap denúncia formal contra els guàrdies implicats. La seva sorpresa vendria poc després quan va ser el capità Bartolomé del Amor qui la va denunciar a ella per un presumpte delicte –que ara s’ha considerat provat– d’injúries greus.

M’ha semblat important recollir el testimoni, per tal que el tinguem fresc a l’hora de ponderar les consideracions de la jutgessa Concepción Moncada, titular del Jutjat número 1 del Penal de Palma. La magistrada considera que no s’ha pogut provar que Del Amor qualificàs la traductora de mora catalanista i tampoc que li digués que el català era un idioma que ni tan sols existia, ja que alguns se l’havien inventat. La sentència afirma que les acusacions realitzades per Saddouki són falses i, que per tant, les declaracions que feu als mitjans de comunicació també ho eren. El text també remarca que Del Amor no pronuncià paraules de “caràcter ofensiu o vexatori” cap a Saddouki o cap al català. La sentència remarca que l’acusada informà a la opinió pública d’uns fets que eren “falsos”.

Quedam, doncs, que Saïda Saddouki no va poder provar en el judici que tot el que havia declarat era cert. Però tampoc va demostrar res el capità de la Guàrdia Civil i potser, atès que la denúncia per injuries l’havia presentat ell, hauria d’haver presentat alguna prova; se’ns dirà que hi havia testimonis: sí, aportats per la defensa de Del Amor i tot ells del cercle habitual de la caserna, ves per on. En definitiva, el que en el fons s’està determinant és que, com sempre en parlar de forces de seguretat de l’estat, la paraula d’un guàrdia civil val més que la d’un ciutadà. I això ha estat així en aquest cas des d’un bon principi, sense que es pugui ara decantar la responsabilitat política del delegat del Govern a les Illes, el socialista Ramon Socias, que ja ha demostrat espeses vegades la seva incapacitat per imposar l’autoritat a la policia espanyola.

Rellegint la història que va contar Saïda Saddouki només se m’acut una darrera reflexió. Algú creu realment que és falsa? Perquè una persona que s’hi juga el seu lloc de feina construiria una mentida d’aquestes dimensions? Vols dir que no era conscient que, lamentablement, la seva condició de dona, d’immigrant, pesaria inexorablement sobre la seva ja pecaminosa defensa del català? Que hi tenia a guanyar, com no fos un caramull de maldecaps i potser, com finalment ha passat, problemes amb la justícia espanyola? Ningú no l’havia advertida que, en parlar de drets lingüístics i en general de drets nacionals dels catalans, parlar de justícia espanyola és un oxímoron?

* El de la “fama i la dignitat” de Bartolomé del Amor és un altre tema. Un tema del que guarda molt mal record Antonio Copete, un sindicalista d’UGT, que en ocasió de la vaga general de maig de 1992, fou apallissat a les dependències de la Guàrdia Civil (AI no dubta en parlar de tortura) pel qui aleshores era sergent Del Amor. El suboficial va ser condemnat a un any de presó i la sentència, confirmada pel Tribunal Suprem; tanmateix, mai no va ingressar i es va veure beneficiar per una suspensió condicional de la pena. Copete patí una perforació de timpà i arrossega una otitis crònica; el guàrdia civil va ascendir de sergent a capità en menys de deu anys.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut