Semblances entre el diputat de CiU Jordi Turull i el Joan Ridao de fa uns anys a l’oposició. Fem memòria: Joan Ridao va fer una croada per saber quants alts càrrecs tenia el govern de CiU i, després d’aconseguir-ho, va denunciar que el número d’alts càrrecs era desproporcionat i no justificat. Avui Jordi Turull està fent la seva croada per tenir informació sobre alguns informes qüestionables que ha fet el Govern tripartit.
No sé quants alts càrrecs ha de tenir un govern ni quins informes estan justificats, però sí sé que la transparència en qualsevol administració pública és clau, i que és molt important, encara que mani un partit amic, que hi hagi fiscalització de l’activitat del Govern per part de l’oposició i dels mitjans de comunicació.
En aquesta acció de fiscalització i transparència, com a prèvia, estaria bé saber quina opinió té Turull sobre els informes que va fer CiU en el seu moment (alguns que van sortir a la llum pública eren escandalosos, com l’anàlisi de l’afinititat política a CiU de periodistes de TV3). Assumint que no comparteix aquestes pràctiques, tenim el seu compromís de què això no es repetirà si CiU torna a presidir la Generalitat? No sigui que passi com Ridao (i en això em recorda un a l’altre), que denunciava el número d’alts càrrecs quan ERC estava a l’oposició, fa poc encara creia que hi havia massa alts càrrecs, i ara accepta el rècord d’alts càrrecs en el Govern.
Vaig coincidir amb Jordi Turull en una xerrada sobre la crisi econòmica (el resum de la meva intervenció el pots trobar a “Apunts sobre la crisi econòmica en 7 o 10 minuts“). Em va causar una bona impressió, però no tinc una opinió formada sobre ell. Sens dubte ajudarà a formar-se una opinió d’ell si demostra ser una persona coherent i de principis i, sense fer-se responsable del que va fer CiU en el passat, demostra que no aplica una doble moral i critica les pràctiques d’abans i les d’ara. I, sobretot, convindria saber el seu compromís en que no es repeteixin aquestes pràctiques. Qüestió de coherència: el que val quan s’està al Govern ha de valdre quan s’està a l’oposició. I, sobretot, a l’inrevés.
