Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Espanya no acaba mai de malmetre el català

|

- Publicitat -

Volia avui, revetla de Nadal, parlar-vos in extenso de la Sibil·la, ara que es cantarà a totes les esglésies mallorquines per primer cop des de la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat. Però Espanya segueix fent-nos la punyeta i no em puc estar de dir la meva respecte a les darreres decisions de la justícia (?) i el govern espanyols.

Pel que fa a la representació, avui vespre, del càntic de la Sibil·la, només volia manifestar la meva preocupació perquè, un cop obtingut el reconeixement de la Unesco, ja he sentit veus que s’aixequen demanant sibil·les alternatives, que proclamen la conveniència d’un aggiornamento de l’ancestral tradició, tot traient-la del seu context religiós, representant-la més vegades que no només la Nit de Nadal, durant les matines…, en el que sembla un intent de treure’n un profit econòmic, per via del turisme i de l’espectacle. I servidor, que no sóc gens ni mica religiós ni crec en res que no pugui abastar amb les meves mans o la meva escassa comprensió, que sóc dels que van a escoltar la Sibil·la i en acabar plego, prescindit de la celebració eucarística, voldria tanmateix advertir del perill que a parer meu pot suposar per la novella fita patrimonial que sigui treta del seu context cerimonial. No en facem un nou element d’aquest parc temàtic en que alguns volen convertir Mallorca. Vius i ungles!

Publicitat

I si me preocupa el futur de la representació de la Sibil·la, més ho fa el futur de la meva llengua pròpia, que és la pròpia del país i que es veu, dia sí, dia també, malmesa per aquells que la voldrien morta, arraconada a l’àmbit domèstic. On s’és vist que una partida de jutges forasters puguin decidir, a instàncies de tres particulars, revocar la decisió majoritària i democràtica d’un Parlament? Quin nivell de menyspreu suposa això envers la sobirania de les nacions que des d’Espanya ofeguen, dient-ne comunitats autònomes? Fins quan, fins on seguirem aguantant sense entendre que cap fórmula autonomista té sentit avui, que aquesta és una via morta?

Fins quan, sobretot, els nostres administradors autonòmics insistiran en prendre’ns el pèl, volent treure importància a decisions preses des de Madrid a iniciativa dels seus coreligionaris? El conseller d’Educació del govern balear, el senyor Llinàs, un funcionari socialista d’acreditada solvència professional, ha gosat afirmar avui, entre copa i copa de xampany, que la sentència del Tribunal Suprem sobre el projecte lingüístic a les escoles de Catalunya “no afecta les Balears”, que són una “realitat diferent”, i que en tot cas “quan afecti a les Balears, ja entraré a criticar”… Si s’ho pensa molt, potser quan es vegi afectat ja no serà ningú per criticar.

Per si algú s’havia pensat que l’ofensiva espanyola es redueix a la qüestió idiomàtica, el govern espanyol ha anunciat avui mateix que, a més dels recursos que ja ha presentat contra la llei del cinema i la d’acollida als immigrants, també en presentarà un contra la llei de consultes populars, impulsada per Esquerra Republicana des del finat govern tripartit. En aquest terreny sí que podem, a les Illes, romandre més aviat tranquils: el govern socialista no en té cap interès i els seus socis preferents, nacionalistes progressistes i ecosocialistes, no s’han decidit fins ara a promoure la corresponent llei, sabent com saben que no hi ha temps a bastament per tramitar-la. Ens estalviaran, doncs, una galtada més, per manca de temps material. Gràcies.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut