Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El nacionalisme/regionalisme, sense rumb ni tripulació

|

- Publicitat -

L’enciclopèdia lliure Viquipèdia fa servir a hores d’ara el passat com a temps verbal per referir-se a Unió Mallorquina, tot explicat que “fou un partit polític nacionalista de caràcter centrista i ideologia liberal mallorquí.” Certament, UM no existeix des del passat 28 de febrer, data en què la direcció del partit va resoldre la seva dissolució i la immediata constitució i registre d’una nova formació política, Convergència per les Illes, que en seria successora però no hereva. Això de l’herència és l’aspecte més estrambòtic de la situació que actualment viu el partit que fins ara havia estat referent únic del nacionalisme de centre-dreta. UM no es pot dissoldre perquè podria haver de fer front a una fiança de responsabilitat civil de 1,6 milions d’euros, demanada per la fiscalia i encara sense resolució del jutge. Però, mentre tant, els successors de CxI hauran de fer front a les properes i immediates eleccions locals des de zero.

Fa poc mes d’un any que Unió Mallorquina, sacsejada pels casos de presumpta corrupció que, entre d’altres coses, havien obligat a renunciar a dos dels seus presidents, a més de forçar la retirada de la vida política de qui n’havia estat referent exclusiu durant més de 15 anys, Maria Antònia Munar, va fer de Josep Melià Ques, un no gaire experimentat diputat –de sempre situat en el sector crític del partit–, el nou líder per enfilar un rumb allunyat del passat i la taca de la corrupció. Melià es va rodejar d’un grup de dirigents no contaminats pels diferents casos judicials oberts, i tot semblava que anava raonablement bé, en el camí de la regeneració, fins que a finals de gener la vicepresidenta i portaveu del partit, Catalina Julve, va ser imputada en un nou cas de presumpta malversació; i, sobretot, fins que dia 1 de març, l’autoritat judicial va decretar presó sota fiança per la ex regidora de Palma, Cristina Cerdó. Fins aquí va aguantar Melià. A partir d’aquí va fer creu i ratlla, i va plantejar al partit que havien de plegar i fer una nova formació política. Així neix Convergència per les Illes, a tot just dos mesos i mig de les eleccions.

Publicitat

Fa poc mes d’un any que Unió Mallorquina podia aspirar a mantenir-se, si més no, amb vida parlamentària i, sobretot, com a referent únic del nacionalisme de centre-dreta. Però ni això li resta a hores d’ara. L’aparició, a principis de febrer, de la Lliga Regionalista Balear, el partit que ha creat l’ex dirigent del PP Jaume Font, tot just l’endemà de deixar el partit conservador, ha complicat encara més el panorama. Perquè a més Font vol jugar tot sol: ja havia rebutjat una coalició amb UM i està per veure que farà amb la nova Convergència; de fet, està per veure fins on les restes d’UM es traslladen a la nova formació de Melià o es decanten pel projecte de l’ex alcalde de sa Pobla.

Els que sembla que faran festa major són els del PP. Per si de cas, el passat cap de setmana es van reunir precisament a Palma i, entre d’altres foteses, se dedicaren a fer-li mamballetes a cor que vols a l’imputat Francisco Camps, mentre el president dels populars illencs, en José Ramón Bauzá cantava les excel·lències de Jaume Matas i posava en dubte que tot allò que se li atribueix de dolent sigui demostrable. El PP quasi que no necessita guanyar les eleccions: en tendria prou en veure com les perden els seus adversaris: amb un Bloc per Mallorca desfet i les forces nacionals progressistes presentant-se cadascú pel seu vent; amb l’espai nacional de centre-dreta fet malbé i també esquarterat… la majoria és a tocar de mà. I ja ho veurem que seran, així, els quatre anys que venen!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut