Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

El boicot som nosaltres

La Júlia Otero va dir ahir, via Twitter, que li sabria greu que retiressin La Noria de la pantalla. Si bé, al si de l’emissora, el programa de Jordi González […]

Pol Cruz-Corominas
Pol Cruz-Corominas 17/11/2011

La Júlia Otero va dir ahir, via Twitter, que li sabria greu que retiressin La Noria de la pantalla. Si bé, al si de l’emissora, el programa de Jordi González és la nena estudiosa de la família, crec que seria una gran notícia demostrar que dónde las dan las toman. M’explico.

Si s’acabés produint, la història del tancament de La Noria seria de manual. Recordo l’entrevista que fa un parell d’anys en Basté va fer a Jordi González a El Món a RAC1, en la qual el presentador de La Noria carregava contra el CAC i feia una abrandada defensa de la ‘llibertat d’emissió’ en tant que es corresponia sempre amb la voluntat de la gent. En aquesta última part tenia raó: les audiències reflecteixen el que la gent vol veure. Avui, però, la vida ens fa un regal i la lliçó rebota al mateix González com una arma de doble fil. En efecte, les empreses que deixen d’anunciar-se també reflecteixen el que la gent vol veure. És el reflex d’un mateix com a via de redempció.

La Responsabilitat Social Corporativa, que és la manera tècnica d’anomenar les bones pràctiques del teixit empresarial, és precisament això: una potent eina de publicitat que acaba reportant beneficis a les companyies que les practiquen. Perquè aquest assoliment, el que fa que La Noria es vegi obligada a plegar veles, no es deu al fet que els membres dels Consells d’Administració dels anunciants estiguin manifestament enutjats per l’entrevista a la mama d’’El Cuco’, sinó que respon únicament i exclusiva al fet que la seva retirada, Jordi, també és el que la gent vol veure. Altrament no haurien decidit deixar-se d’anunciar.

La Pilar Rahola, al seu article a La Vanguardia, ha sortit avui en defensa de La Noria. Ha dit que “el concepte de boicot em sembla, en general, una forma de feixisme” i que “què serà el següent, la caça de bruixes?”. Sincerament, no crec que la Pilar ho pensi, això. És suficientment intel·ligent com per no fer-ho. Segurament respon al fet que algú, després de tants dies, li hagi preguntat que què ho fa que segueixi callada precisament quan la tempesta no sembla que tingui intenció d’amainar.

És inacceptable la definició de boicot que fa al seu article. El boicot ni és feixisme ni cap caça de bruixes, sinó la suma agregada de gent que voluntàriament deixa de comprar un producte per una causa comuna. Li tornem la pregunta: què serà el següent, Pilar? Obligar-nos a comprar determinats productes? Què ho fa que algú que sempre s’ha mostrat en contra dels règims de tot tipus, també dels més intervencionistes, ara qualifiqui de ‘feixisme’ el boicot? El boicot és una de les formes de decisió lliure que tenim els ciutadans, com el vot. Hauríem d’estar obligats a votar un determinat partit per haver-ho fet anteriorment?

Dues conclusions, doncs: la primera és que l’exemple de la Noria demostra que, contràriament al que se’ns vol fer creure recentment, els ciutadans tenim encara poder de decisió sobre el tipus de societat en la que volem viure; el boicot som nosaltres. La segona és que… Aneu a votar.