Els neocomunistes estan de celebració: la Revolució Cubana compleix 50 anys. Cuba és el paradís, i tots els mals de l’illa són culpa dels Estats Units (de qui si no?).
OK, no al bloqueig, però sobretot no a la dictadura castrista. I sobretot no a la violació continuada dels drets humans: periodistes, dissidents polítics i persones crítiques amb la dictadura castrista perseguits, detinguts arbitràriament, condemnats i torturats; sense llibertat d’expressió, sense partits polítics (excepte el comunista, és clar), sense eleccions lliures, sense sindicats independents. Tot això també és causa de l’embargament americà?
No em serveix algunes dades positives, com l’alta esperança de vida, un grau d’alfabetització molt elevat o una mortalitat infantil molt baixa. Cuba no és el paradís, els cubans viuen a la pobresa (segons el govern cubà el sou mig era el 2005 de 334 pesos cubans, uns 15 euros al mes, en situació de pobresa extrema segons els paràmetres de les Nacions Unides). Però inclòs si visquessin molt bé i fossin molt rics tampoc es justificaria una dictadura com la que hi ha ara.
Neocomunistes del món, si us agrada Cuba, aneu a Cuba i quedeu-vos a Cuba (vivint com un cubà “del carrer”, no com alts funcionaris castristes). Flipo i maleeixo a tots els indocumentats que defensen que Cuba ha de continuar així i són còmplices d’un règim dictatorial. Visceral? És clar! Sóc visceral amb tots els còmplices de violacions dels drets humans, sigui Cuba, Xina, Iran o Guantánamo.
50 aniversari de la Revolució Cubana: res a celebrar. Fa 50 anys van fer caure un govern corrupte i nociu pel poble cubà, la dictadura de Batista. Un argument vàlid per a què acabi la dictadura castrista actual.
http://thereport.amnesty.org/esl/regions/americas/cuba
http://www.solidaridadconcuba.com/situacion/situacion.asp
