Dimarts, 17 de Setembre de 2019 - Edició 418
La República

Bertran i Tena avisen que el Consell de Garanties Estatutàries no pot aturar la IP

El jurista Alfons López Tena i el diputat d’ERC Uriel Bertran han valorat aquesta tarda l’admissió a tràmit a la Mesa del Parlament de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya reiterant el ‘pas transcendent’ de passar del reconeixement a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Tena i Bertran descarten que el fet que PSC i PP hagin decidit dur la IP al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) tingui cap incidència en el tràmit per aconseguir el referèndum ja que recorden que la Llei de Consultes preveu que el CGE pugui dictaminar si la pregunta s’ajusta a l’Estatut però no atorga cap conseqüència a una resolució negativa. Així, un cop aprovada a la Mesa es compleix l’únic tràmit que ha de fer el Parlament per a la recollida de signatures i sostenen que ‘res’ podrà aturar-la. A hores d’ara ja treballen perquè la causa de la independència aconsegueixi ‘la recollida de signatures més gran de la història’.

Redacció
Redacció 08/06/2010

López Tena ha titllat d”antiespanyolista i antidemocràtica’ l’estratègia del PP i el PSC de portar la IP al Consell de Garanties Estatutàries tot i que els ha recordat que la Llei de Consultes preveu que es pugui demanar un dictamen a aquest òrgan però no n’estableix cap efecte i, per tant, l’únic requisit per a que pugui començar la recollida de signatures és l’admissió a tràmit a la Mesa del Parlament, que s’ha superat avui.

Els propers passos a seguir

En aquest sentit ha desgranat els propers passos que haurà de seguir la Iniciativa Popular a partir d’ara que haurà d’esperar aquest dictamen sense efectes del Consell de Garanties Estatutàries que han demanat socialistes i populars i que, exclusivament, aconseguiria endarrerir un mes l’inici de la recollida de signatures.

El primer que farà la Comissió Promotora mentre el Consell emet dictamen és demanar a la Mesa del Parlament que aclareixi alguns conceptes que no queden clars a la Llei de Consultes per tal d”evitar arbitrarietats’ al llarg del procés. Es demana a quina Junta Electoral s’han de fer els tràmits ja que la Llei no ho determina i a què es refereix exactament quan parla de ‘població’ per tal que es pugui determinar la xifra mínima de signatures que caldrà recollir que la Llei fixa en ‘el 3% de la població’.

A partir d’aquí, i un cop s’hagi pronunciat el Consell, la Comissió Promotora haurà de presentar un model de plec de recollida de signatures a la Junta Electoral, que l’haurà de validar. La mateixa Junta Electoral també haurà de segellar el conjunt de plecs per a la recollida de signatures. En aquest sentit Uriel Bertran ja ha advertit que se n’imprimirà ‘una quantitat ingent’.

Totes aquelles persones que vulguin actuar com a fedataris per exercir com a voluntaris en la recollida de signatures hauran d’acreditar-se. A partir de demà s’organitzarà una campanya per ampliar les més de 9.000 persones que ja s’hi han inscrit.

Un cop la Junta Electoral lliuri a la Comissió Promotora el primer plec segellat comença a comptar el termini de sis mesos, ampliables a vuit, de què es disposa per aplegar ‘el màxim’ de signatures possible. Es calcula que aquest termini pot allargar-se fins a la primavera de 2011 i, per tant, la campanya electoral d’aquesta tardor i possiblement la consulta de Barcelona coincidirien en el temps amb la recollida de signatures.

Un cop presentades, l’Idescat ha de verificar les signatures i si es compleix el nombre mínim de signatures el Parlament haurà de convocar un Ple perquè els grups polítics -ja en la propera legislatura- decideixin si la Generalitat convoca un referèndum sobre la independència de Catalunya. No és fins aquest moment que els partits s’han de pronunciar en funció de la seva ideologia, a diferència del vot en l’admissió a tràmit que es basa en motius tècnics.

Si el Parlament aprova la convocatòria serà l’hora de demanar l’autorització a l’Estat espanyol.

Relacionats